L’Andreu Reixac és el patriarca d’una saga on només es fa el que ell mana. No es discuteix. La seva filla estava promesa i enamorada però vol obligar-la a casar-se amb un altre. Allò d'arreglar els matrimonis, no per amor sinó per interessos de cada casa.
Teatre clàssic català. Dues hores sense entreacte però amb el teló pujant i baixant marcant clarament cadascuna de les tres parts. Com a Terra baixa, El ferrer de tall o La corona d'espines, per exemple.
Del 21 de març al 29 d'abril, es pot veure a la Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya la peça de Josep Pous i Pagès, una obra que no es representava des de 1918. Precisament, aquest 2012, se celebra el centenari de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, la gran obra de Pous i Pagès i una de les grans novel.les del modernisme català. En tinc un gran record, una de les poques lectures obligatòries en la meva etapa d'institut que em va agradar. Gairebé aconsegueixen fer-me avorrir la lectura però la història de Jordi Fraginals va ser oasi. Algun dia la rellegiré.
A l'escenari, Lluís Soler està esplèndid. Vestuari, escenografia i ambientació encertades i bona metàfora final representant el tradicionalisme i conservadorisme d'una època llunyana.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada