Fa ja unes quantes hores que s'ha acabat la cursa. M'ho recorden les meves cames. Em diuen que demà tindré agulletes. És el que té sortir a córrer ben poc. Però bé, eh? M'ha agradat això de fer el nen entremaliat sota la pluja, jugant a xafar bassals i quedar ben esquitxat de fang.
Era la 4a edició de la Volta la Maria, la cursa de muntanya d'Avià. El temps insegur no ha ajudat gaire però uns 200 corredors hem pres la sortida. Ha guanyat el Joan Freixa, com el primer any. Jo he fet una hora i mitja, com el primer any, bé, un minut més. I hem arribat enfangats fins les orelles. Això no ha anat com el primer any ja que en cap de les 3 edicions anteriors no havia plogut.
15 quilòmetres d'un recorregut que sembla consolidat. Sense una pujada llarga i dura però sí amb una gran baixada final marca de la casa: pel dret de la primera Maria fins la Roda. Avui era un tobogan de fang. Més que unes dutxes a l'arribada, avui hauria anat bé un túnel de rentat de cotxes.
15 quilòmetres d'un recorregut que sembla consolidat. Sense una pujada llarga i dura però sí amb una gran baixada final marca de la casa: pel dret de la primera Maria fins la Roda. Avui era un tobogan de fang. Més que unes dutxes a l'arribada, avui hauria anat bé un túnel de rentat de cotxes.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada