Victus

No m'esperava començar Victus i explotar de riure amb uns primers compassos inversemblants i al caire de l'absurd. Va de 1714, no? Doncs jo pensava que hi hauria sang i fetge, baluards i muralles, fam i misèria. I em trobo amb unes pàgines carregades d'humor.

El protagonista Martí Zuviría, ja de vell, és qui narra la història a través de la ploma de la seva querida y horrenda Waltraud.

Sóc fan de Sánchez Piñol. En aquesta ocasió, aconsegueix fer reviure una derrota i fer sentir orgull per aquesta mateixa derrota. Victus és un tros de llibre tant per la seva magnitud literària com per la seva edició de tapes dures i més de 600 pàgines. Ah sí, està escrit en castellà.

Todos los reyes, por definición, son unos tarados o acaban siéndolo. El único debate es saber si para sus súbditos es mejor que los gobierne un tonto del culo o un hijo de puta.

Lo que les digo: cuando la construyeron, los ingenieros de Madrid debían de estar levantando fortalezas en el Caribe. Sus calles son sucísimas, y su pavimento, cuando lo tiene, descuidado, roto y levantado. Según los mismos madrileños, el peor tormento que puede idear la Inquisición es meter al reo en un carruaje y echarlo a rodar por sus empedrados.