Els Miserables, a La Passió

Sí, sí, ni Les Misérables ni Los Miserables. Així, amb l'article masculí i plural en català. La primera vegada que l'obra es representa en català de dalt a baix. Per cloure els actes de celebració del 25è aniversari del Teatre La Passió i del 10è aniversari de l’Escolania i Cor Jove d’Olesa, les dues entitats han representat Els Miserables, el musical de Claude-Michel Schönberg. El 15 i 16 de desembre, a Olesa de Montserrat, sota la direcció escènica d’Oriol Garrido i Esther Baró i la direcció musical d’Eduard Vila. Una proposta molt agosarada que només pot sortir de temeraris inconscients o d'algú que els té molt ben posats.
Després de Londres i Barcelona, Olesa de Montserrat. D'aquí a uns dies cauran els meus quarts Miserables.

Tenint en compte la naturalesa del muntatge i que els actors són amateurs, alerta amb Joan Gil fent de Thénardier i Xavier Gil, de bisbe i d'Enjolràs. A algun graó per sobre la resta. Si no són professionals ho podrien ben ser. I dos moments a destacar: l'encertada i espectacular resolució de la complexa escena de la barricada i el fantàstic tot del casament de Màrius i Cosette, amb el cor de dansa i els Thénardier. Una feinada al darrere de tot plegat.

Ser a l'escenari al final d'una obra i tenir una platea amb 1500 persones dempeus i ovacionant-ne ha de ser una sensació molt bemparida. Un tresor per guardar amb clau al calaix dels grans records. El sou dels aficionats.