M'he deixat endur pel neguit i no he trigat ni dos dies a anar a veure Los Miserables. Feia temps que no veia una pel.licula en un cine de veritat: butaca confortable, imatge perfecte, so espectacular.
La història me la començo a saber de memòria. Potentíssima argumentalment. Tom Hooper ha armat un equip ple de grans noms on hi destaca Samantha Barks (fa 15 dies la vaig veure en directe) i l'escena memorable On my own.
El tema del doblatge o versió original ja comença a fer riure. El 95% del que surt de la boca dels personatges és en versió original i s'hi afegeixen els subtitotls. Cap estúpid no s'ha atrevit a carregar-se les cançons gravades en directe pels actors. El que resulta ridícul són les traduccions de quatre frases parlades. Amb el Viva Francia del Gavroche he sentit vergonya aliena. Parlant d'això del doblatge, val la pena el "30 minuts" del 23/12/12.
Òbviament, qui no li agradin els musicals les dues hores i mitja se li faran eternes. Jo n'he assaborit cada minut.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada