Toubkal

El punt més alt on he estat mai: 4167 metres, el cim del Toubkal. Dimarts 30 de juliol vam pujar i baixar el cim des de Imlil, a uns 60 quilòmtres al sud de Marraqueix. El Toubkal és el punt més alt de l'Atlas i del nord d'Àfrica. La muntanya més alta del continent és el Kilimanjaro, a Tanzània a la frontera amb Kenya, amb  5890 metres. L'excursioneta va durar unes 12 hores per fer 30 quilòmetres i pujar dels 1760 m del poble als 4167 del cim i, després, baixar. Es pot fer en menys. Es pot fer en més, dormint i roncant al refugi Neltner.

Sortim a les 6 de matí. Quatre hores fins al refugi per un camí de bon fer, llarg però fàcil, de suau pendent. Al mig del no-res t'hi apareix una espècie de santuari o una paradeta on venen quincalla i refrescos. El camí s'empina de veritat a partir del refugi. En pocs quilòmetres puges 1000 metres de desnivell positiu. Coronem a quarts de dues del migida. Som sols a dalt, la majoria d'expedicionaris han fet nit a mig camí i els hem trobat que ja baixaven. Al cim, no hi ha ni un venedor de camellets de fusta i/o babutxes i/o oli d'argan. A gairebé 4200 metres plovisqueja però encara podem anar en màniga curta. Ni rastre de neu enlloc. Cap símptoma del temut mal d'alçada. La baixada es pot fer en 2 hores i mitja o en 15 hores. Arribem a la casa on dormim, a M'zik (a tocar d'Imlil), abans de la posta de sol. Salam, Abdul. En ple Ramadà, encara cap indígena no menja ni beu però ja es comença a sentir la flaire de tajine i cuscús.
Vam caminar sense mapa, sense estudiar la previsió meteorològica. No em reconec. Amb certa experiència a la muntanya, és una manera relativament fàcil de xafar terra a més de 4000 metres. Si només s'ha pujat a Queralt, es necessita una mica més d'entrenu.

La resta de dies al Marroc: cascades d'Ouzoud (totalment recomanables), Essaouira i camp base a l'Hotel Cecile de Marraqueix (11 euros dormir i esmorzar a 2a línia de la Plaça Jeema el-Fnaa). Potser algun dia hi torno, amigo. Inshallah!

Nota: Els marroquins són uns mestres en l'art de l'embaucació, potser superant hastafinsitot els cubans. Mi amol!
Nota 2: A Marraqueix, a l'estiu, hi fa molt bo.