Destaco el tracte rebut per part dels mataronins. Després de l'espectacle ens van fer una visita i explicació detallada de l'obra i la sala. Vam parlar amb els responsables de tramoia, atrezzo, maquinària. Un tracte molt amable i atent. Se'ls veia contents de mostrar els seus Pastorets. I nosaltres interessats en conèixe'ls.
Artísticament, em va agradar molt la interpretació femenina de Sant Miquel i em va cansar l'extremada comicitat del Mataties i Jonàs, els dos pastors protagonistes. Les coreografies dels balls estan molt treballades i integrades dins l'espectacle. Em van agradar especialment el Ball de Pedredes (a la casa de Naïm) i el de les dimònies a l'infern (són d'alguna escola de dansa, oi?). El vestuari és molt bonic i adient.
Són més uns Pastorets que una obra de teatre: molta gent participant-hi, segurament famílies senceres, una durada llarguíssima (3 hores i mitja), adreçat sobretot al públic infantil, més aviat conservadors i tradicionalistes, reticents a grans canvis. Els de Mataró són aquells Pastorets clàssics de tota la vida. Però ben fets.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada