El senyor Perramon

Dissabte a la nit es va representar El senyor Perramon al Teatre Municipal de Berga, gairebé ple. L'obra la va escriure Josep Maria de Sagarra, el 1959 perquè l'interpretés el gran Joan Capri, basant-se en L'avar de Molière.
S'obre el teló i contemplem un bar típic dels anys 60-70, amb la ràdio (sonant Torroella, vila vella), nevera del Frigo, futbolí, vitrina de trofeus, telèfon penjat a la paret... Una única escenografia molt treballada. L'obra gira a l'entorn de Boris Ruiz, el senyor Perramon, un avar amb totes les lletres. El seu físic i la seva interpretació fan molt creïble el paper. L'acompanyen en el repartiment una sèrie de bons actors que, tret del Miquel Gelabert i algun altre, no són els de sempre: aquells de El Cor de la ciutat i Ventdelplà. Alguns són actors amb llarga trajectòria però no són televisius. S'agraeix veure cares "noves". L'obra té punts molt divertits sense arribar a mantenir un ritme alt i constant durant l'hora i mitja que dura. Acaba desembocant en un vodevil d'aquells que resulta que un és el fill, l'altre es pensa que té els diners, embolics, malentesos... i al final tot es resol.
Es posa bé una comèdia per riure i desconnectar. Una bona estona de teatre. Però no passarà a la història com una obra de capçalera.
El Teatre Municipal tancarà les portes a mig febrer per remodelacions i no tornarà a obrir fins a principis d'abril. Haurem d'esperar per veure-hi Viatge a Califòrnia, amb Àlex Casanovas, i Intimitat, amb Joel Joan i Clara Segura.