The Godfather

Què dir de The Godfather que no s'hagi dit ja. No pretenc descobrir res de nou de les millors pel.lícules de la història del cinema. En moltes llistes i rànkings, la primera part i la segona estan considerades autèntiques obres mestres. La Bíblia del cine, que és IMDB, també així ho diu. Cada cinc anys s'haurien de veure la triolgia. En el meu cas feia massa temps que les tenia abandonades i per això m'hi he posat.
The Godfather (1972) és una pel.lícula dirigida per Francis Ford Coppola i basada en el llibre de Mario Puzo. Va ser la primera d'una trilogia completada per The Godfather II (1974) i The Godfather III (1990). Va guanyar l'Oscar a la millor pel.lícula, millor guió i millor actor per a Marlon Brando. Totes tres pel.lícules són meravelloses en conjunt. La meva debilitat és el personatge de Michael Corleone i l'interpretació d'Al Pacino.
El novembre passat vaig estar uns dies a Sicília. Un dinar va ser a Corleone. Don Vito ni tant sols es deia Corleone de cognom, el seu cognom real era Andolini. I les imatges d'exteriors no es van gravar a Corleone ni als voltants sinó a Savoca i Forza d'Agro, a les afores de Taormina, a l'altra punta de l'illa. Allà hi ha el bar Vitelli i l'església on es casa Michael. El Corleone real és un poble deprimit d'uns 12.000 habitants, assetjat pels turistes que esperen trobar-hi un mafiós amb veu esquerdada per tirar-s'hi una foto. El problema de la màfia fa molta gràcia quan mire la trilogia però la realitat supera la ficció i no s'ha d'obviar que, encara actualment, hi ha massa gent que viu oprimida per estructures mafioses .
Doncs apa, play i continuem.