Oceà

Fa unes setmanes vaig descobrir per casualitat Alessandro Baricco, filòsof torinès i encara més coses. Tot un personatge. El conte-novel.la Seda em va entusiasmar i vaig decidir continuar llegint la seva obra. El fenomen Baricco no és nou, sóc jo que hi arribo tard.
Els personatges d'Oceà són excèntrics i plens de matisos. Coincideixen en l'estranya Fonda Almayer, un hostal a la vora del mar, un supervivent d'un naufragi, un científic entestat en descriure els límits de la naturalesa, una princesa amb una malaltia que el mar ha de guarir, una dona adúltera, un pintor obsessionat en retratar el mar. I els nens. Adams, Bartelboom, Elisewin, Ann Deverià, Plasson. Dira i els nens.

"La primera cosa és el meu nom, la segona aquells ulls, la tercera un pensament, la quarta la nit que arriba, la cinquena aquells cossos destrossats, la sisena és gana, la setena horror, la vuitena els fantasmes de la bogeria, la novena és la carn i la desena és un home que em mira i no em mata."

Oceà és una obra bella, plena d'agudesa, ingeni i poesia. La història sempre camina al límit entre l'oníric i el real. Baricco té una concepció molt personal del ritme narratiu i experimenta constantment amb variats i enginyosos girs i registres. Tant t'hi trobes diàlegs, pensaments, pregàries, o tocs de teatre. Sorprenent. És un llibre ple de frases per subratllar per als aficionats a subratllar frases als llibres (jo no ho faig mai). No és una novel.la "normal" d'aquelles que comencen aquí i acaben allà i tot és explicat de manera lineal i homogènia.
Amb una lectura serena i reposada es pot arribar a gaudir de la profunditat de l'obra, només comparable a la de l'oceà.

“Lui dice che scrivere a qualcuno è l´unico modo di aspettarlo senza farsi male. E io ti ho scritto. Tutto quello che ho dentro di me l´ho messo in questa lettera.”

"Diu que escriure a algú és l'única manera d'esperar-lo sense fer-se mal. I t'he escrit. Tot el que tinc a dins meu ho he posat en aquesta carta."