No vaig triar

Avui m'he retrobat amb una d'aquelles cançons que tenim al fons d'un calaix. Oblidades de fa temps. Molt temps. Massa temps. Pendents que algú les torni a escoltar. Doncs la casualitat, en el moment i lloc més inesperats, m'ha fet tornar a sentir les notes d'aquesta bella cançó.


3 comentari/s:

Marta ha dit...

Ufff... sense comentaris. Bé, tan sols una data i un lloc: 7 de març, sala Kursaal de Manresa. Potser una oportunitat per sentir-la en directe. Una veu diferent, és cert, però no per això menys potent, menys enèrgica. Estic convençudíssima del canvi, però quan veig aquests vídeos...ai, que em faràs posar nostàlgica!

Salut!

marta c.f.

Teti ha dit...

La cançó està molt bé però el vídeo li fa molta justícia.

Els Lax capaços del millor i del pitjor.

Teti

xatobo ha dit...

Marta, el Salva no m'agrada massa com a cantant. I menys com a cantant dels Lax'n'busto. Qüestió de gustos.
Teti, tens raó. Els Lax han fet coses molt bones però n'han fet de molt dolentes. Tot i haver-los seguit, potser per això no he estat mai un gran aficionat d'aquest grup.