Diumenge 13 d'abril, una representació berguedana va disputar la Mitja Marató de Muntanya de Bera. La sortida de la cursa era el diumenge a les 9.30 h. Més de 400 corredors, 21 quilòmetres, més de 2.400 metres de desnivell acumulat, un gran ambient esportiu i festiu, una organització perfecta. El dinar organitzat per després del lliurament de premis va ser la cirereta del pastís, la culminació d'un munt de feina ben feta.
La cursa la va guanyar Fernando Etxegarai amb un temps d'1:46:41. Amb 2 hores i 27 minuts, jo vaig complir el meu objectiu de sempre que és ser dels del mig. El dia es llevava amb boira. Aquella boira que no saps si amaga sol o pluja al seu darrere. Va tocar sol. Un dia esplèndid ja a la sortida. Preparats, llestos, ja.
El recorregut comença amb un quilòmetre per dins de Bera i de seguida el terreny s'inclina amunt cap al Manttale. Una primera pujada força dura on ja es marquen diferències. Puges uns 600 metres en els 4 primers quilòmetres. Les vistes del mar Cantàbric a una banda i de les muntanyes a l'altra són espectaculars. Un tram de ascensos i descesnsos et condueix fins a Ladagaineta, km 9'5, als peus del Larun. Aquí comença la diversió. Unes pujades amb uns desnivells bestials però gent a tot el recorregut animat-te sense parar. La pujada al Larun es fa en dos trams. El primer tram és dur. El segon és duríssim amb un últim quilòmetre infernal. T'hi has d'agafar amb les mans, hi ha cordes de seguretat i algun tram una mica aeri. Però fins al racó més impensat et trobes algú cridant "Aupa!" o donant-te la mà per ajudar-te a pujar. Des del cim del Larun (una espècie d'observatori ple d'antenes) comença un descens pronunciat de 7 quilòmetres que condueix fins a Bera. Pistes, camins, corriols on és inevitable enfangar-te fins les orelles... i gent animant a tot arreu! Els últims 700 metres són per Bera. Amb l'estelada i entre els aplaudiments del nombrós públic entro a meta.
La cursa era l'objectiu principal del cap de setmana però també hi va haver temps per descobrir una de les parts autèntiques i profundes d'Euskal Herria. Parades durant el camí a Foix, Saint Girons i Tarbes. Un dinar a Baiona i un sopar a Lesaka. Bera és l'últim municipi al nord de Navarra, a la vall del Bidasoa, tocant al País Basc francès i sota Irun, Hernani i Hondarribia, a Guipuzkoa. On els Pirineus deixen de ser muntanya per fondre's amb el mar.
Per tornar-hi.
La cursa la va guanyar Fernando Etxegarai amb un temps d'1:46:41. Amb 2 hores i 27 minuts, jo vaig complir el meu objectiu de sempre que és ser dels del mig. El dia es llevava amb boira. Aquella boira que no saps si amaga sol o pluja al seu darrere. Va tocar sol. Un dia esplèndid ja a la sortida. Preparats, llestos, ja.
El recorregut comença amb un quilòmetre per dins de Bera i de seguida el terreny s'inclina amunt cap al Manttale. Una primera pujada força dura on ja es marquen diferències. Puges uns 600 metres en els 4 primers quilòmetres. Les vistes del mar Cantàbric a una banda i de les muntanyes a l'altra són espectaculars. Un tram de ascensos i descesnsos et condueix fins a Ladagaineta, km 9'5, als peus del Larun. Aquí comença la diversió. Unes pujades amb uns desnivells bestials però gent a tot el recorregut animat-te sense parar. La pujada al Larun es fa en dos trams. El primer tram és dur. El segon és duríssim amb un últim quilòmetre infernal. T'hi has d'agafar amb les mans, hi ha cordes de seguretat i algun tram una mica aeri. Però fins al racó més impensat et trobes algú cridant "Aupa!" o donant-te la mà per ajudar-te a pujar. Des del cim del Larun (una espècie d'observatori ple d'antenes) comença un descens pronunciat de 7 quilòmetres que condueix fins a Bera. Pistes, camins, corriols on és inevitable enfangar-te fins les orelles... i gent animant a tot arreu! Els últims 700 metres són per Bera. Amb l'estelada i entre els aplaudiments del nombrós públic entro a meta.
La cursa era l'objectiu principal del cap de setmana però també hi va haver temps per descobrir una de les parts autèntiques i profundes d'Euskal Herria. Parades durant el camí a Foix, Saint Girons i Tarbes. Un dinar a Baiona i un sopar a Lesaka. Bera és l'últim municipi al nord de Navarra, a la vall del Bidasoa, tocant al País Basc francès i sota Irun, Hernani i Hondarribia, a Guipuzkoa. On els Pirineus deixen de ser muntanya per fondre's amb el mar.
Per tornar-hi.
1 comentari/s:
Moltes felicitats a tot l'equip
Publica un comentari a l'entrada