Austràlia

Feia setmanes que no llegia pàgines i pàgines sense parar. M'havia encallat en la lectura. Amb Austràlia he tornat a agafar el ritme. Necessitava un llibre àgil, de capítols curts, lleuger i irònic. És agraït de llegir perquè vas avançant, van passant coses i vas coneixent els personatges.
Austràlia és la novel.la de Roc Casagran, guanyadora del Premi Pin i Soler. El mateix autor que el 2006, juntament amb Oleguer Presas, va escriure Camí d'Ítaca.
Sembla que no és un llibre que deixi indiferent. Hi ha qui en parla molt bé, a qui li agrada o a qui no li ha agradat gens. A mitja lectura, el regust que tinc és bo. Sento els personatges propers i amb situacions i pensaments que no són tan lluny dels meus (alguns).

Franz Schubert va morir l'any 1928 després de compondre la seva novena simfonia. A Beethoven, un any abans, li havia passat el mateix. Un cas idèntic que el d'Anton Bruckner, el 1896. Dvorak, l'any 1904, també va canviar de barri un cop composta la simfonia número nou. El 1911, Gustav Mahler tot just havia començat la simfonia que feia deu, va córrer la mateixa sort que tots els altres: mort. Hi ha casualitats inexplicables, a la vida. Algú podria parlar de bruixeria, però per al Calamarsa, no eren més que un seguit de casualitats terribles, màgiques. Com haver-se trobat allà, sense esperar-s'ho, tots quatre, just quan més els calia la companyia, quan més necessitaven unes paraules amigues.