És dimarts després de Patum quan topes amb la crua realitat, t'adones que tot ha acabat. El dilluns és un dia estrany on la festa sembla que encara no hagi mort del tot. La melodia del Corpus a Berga se't va repetint dins del cap i mil imatges van desfilant per davant. Revius una i altra vegada la pujada pel Carrer Major amb l'Ella s'ho pensa o aquells tirabols a recer del Gegant Vell. Però dimarts tot això desapareix. De sobte, t'esclata una bufetada seca a la cara. Et quedes buit. De dol.Tot això deu ser per la intensitat i per l'aprofitament de tot el que ofereix la festa. Allò que no acaba d'agradar perd importància per un instant i recordes tota la màgia de la Patum i tots els moments compartits. Una altra Patum viscuda. Una altra Patum sentida.
2 comentari/s:
Xavi,que passaria si la patum dures 10 dies? Deu ens agafes confessats!ara a esperar la del 2009!
Home, 10 dies estaria bé. Ara hem fet 5 dies la Patum d'Hivern i d'aquí un parell de mesos podríem fer 5 dies més la Patum normal, la d'estiu. 10 dies de Patum. Ho proposaré al Patronat.
Publica un comentari a l'entrada