El curiós incident del gos a mitjanit

Aquesta novel·la no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre les persones i les relacions humanes. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat, els horaris. I no suporta el groc, el marró, les multituds, els desconeguts.
El llibre és diferent perquè en Christopher és diferent. Té una manera de veure el món molt pròpia. Per exemple, quan veu passar 5 cotxes vermells seguits al matí sap que aquell serà un “super bon dia”, però si són 5 de color groc serà un dia dolent i es passarà aïllat en sí mateix, sense menjar res, evitant comunicar-se amb ningú.
L'inici de la història és molt simple: un gos apareix assassinat i en Christopher decideix investigar el crim. Mentre juga a fer de Sherlock Holmes, va descobrint el món i les persones que l'envolten.
Mark Haddon, l'autor, va treballar durant un temps amb persones amb deficiències físiques i mentals, fet que el va ajudar amb la seva primera novel·la "El curiós incident del gos a mitjanit" (2004), que va ser guardonada amb el premi Whitbread i el Commonwealth.
El llibre està ple de petits teoremes del noi i de curiositats en les quals mai no hauríem pensat pel simple fet que són tan evidents que mai no ens parem a reflexionar sobre elles. Qüestiona contínuament el sentit comú i el comportament dels adults. Està escrit amb un llenguatge planer que el fa de fàcil lectura fàcil.

Vaig decidir esbrinar qui havia mort en Wellington malgrat que el pare m'havia dit que no fiqués el nas en els afers dels altres.
Això és perquè no sempre faig el que em diuen.
I això és perquè quan la gent et diu què has de fer, generalment és difícil d'entendre i no té ni cap ni peus.
La gent, per exemple, et diu sovint: "calla", però no et diu quanta estona has d'estar callat. O bé veus un senyal en què posa NO TREPITGEU LA GESPA, però el que realment vol dir és NO TREPITGEU LA GESPA QUE HI HA AL VOLTANT D'AQUEST SENYAL, o bé NO TREPITGEU LA GESPA D'AQUEST PARC, perquè al món hi ha un munt de gespa que es pot trepitjar.

1 comentari/s:

clardelluna ha dit...

Ostres!
L'altre dia vaig tenir aquest llibre a les mans i vaig estar dubtant entre aquest i un altre; finalment vaig optar per l'altre encara no sé ben bé per quin motiu...Veig que quan me l'acabi hauré de tornar a la llibreria i comprar aquest!