El dissabte 22 de novembre es va representar al Teatre Municipal de Berga K.L.Reich, basat en la novel.la homònima de Joaquim Amat Piniella amb direcció de Frederic Roda.Tres homes (interpretats per Òscar Intente, Víctor Alvaro i Armand Villén) es reuneixen, passats cinc anys, en una habitació sense adreça d'un lloc inconcret. Parlen, recorden, comparteixen, són. Encara són. K.L.Reich explica la vida de l'Emili, un jove periodista català, durant els anys que va ser presoner als camps d'extermini nazi. El dia a dia, la quotidianitat, els records que són la més crua de les veritats, però també les paraules de la supervivència i l'esperança.
L'escriptor manresà Joaquim Amat Piniella va escriure K.L.Reich (que vol dir Konsentrations Lager Reich) molt poc temps després de sortir-ne en vida. L'obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps nazis.
És també la història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat i sobre l'esperança de la victòria final de l'Home davant de la barbàrie feixista. Amat hi descriu, en tercera persona, la seva pròpia experiència i la d'alguns dels seus companys. Amb similituds amb Si això és un home, de Primo Levi, i tants altres autors que van donar el seu testimoni de l'holocaust.
Al teatre hi devia haver un centenar de persones. No és una obra per a les grans masses. En una època on el públic busca riure i passar-ho bé des de la seva butaca, no ve massa de gust entrar en una història crua com aquesta. Però va ser una experiència molt intensa. A l'acabar l'obra es va obrir un interessant col.loqui amb els actors i director. De vegades sembla que, de tant que n'hem sentit i n'hem vist, tot el que va passar als camps d'extermini s'hagi convertit en un gènere de ficció. I convé fer memòria per adonar-se, una vegada més, que no va ser un somni.
El teatre té mil cares. Tant serveix per fer musicals, com teatre de l'absurd, com teatre popular, comèdia... o aquest K.L.Reich, un gran exemple de teatre documental.L'escriptor manresà Joaquim Amat Piniella va escriure K.L.Reich (que vol dir Konsentrations Lager Reich) molt poc temps després de sortir-ne en vida. L'obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps nazis.
És també la història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat i sobre l'esperança de la victòria final de l'Home davant de la barbàrie feixista. Amat hi descriu, en tercera persona, la seva pròpia experiència i la d'alguns dels seus companys. Amb similituds amb Si això és un home, de Primo Levi, i tants altres autors que van donar el seu testimoni de l'holocaust.Al teatre hi devia haver un centenar de persones. No és una obra per a les grans masses. En una època on el públic busca riure i passar-ho bé des de la seva butaca, no ve massa de gust entrar en una història crua com aquesta. Però va ser una experiència molt intensa. A l'acabar l'obra es va obrir un interessant col.loqui amb els actors i director. De vegades sembla que, de tant que n'hem sentit i n'hem vist, tot el que va passar als camps d'extermini s'hagi convertit en un gènere de ficció. I convé fer memòria per adonar-se, una vegada més, que no va ser un somni.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada