Cada tres mesos sento la obligació moral de donar sang. I si no ho puc fer, per motius de salut o pel què sigui, ho trobo a faltar. Sóc donant convençut: en dono des dels 18 anys i ho faré fins que pugui i sempre que pugui. Crec que és un deure envers els altres, una actitud solidària i altruïsta. La sang no es pot fabricar i qui sap si demà jo o els meus no necessitarem la dels altres. I sento que aquesta solidaritat l'he d'exercir sempre, no només quan hi ha alguna emergència.
Quan es dóna sang, gairebé mig litre per donació, s'ajuda com a mínim a tres persones. Això passa perquè cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents, cadascuna de les quals anirà a parar a una persona. Els tractaments de càncer, la cirurgia complexa, els accidents de trànsit, els transplantaments d'òrgans, etc. serien impossibles sense donacions de sang. En fi, el llistat de les bones raons seria molt llarg. Al Banc de Sang i Teixits hi trobareu tota la informació.
I per què la gent no dóna sang? Primer de tot hi ha les raons objectives: per edat, pes o ranos mèdiques, per exemple. Però encara hi ha massa gent que no en dóna per mandra o per pors infundades. No vull jutjar ningú i cadascú s'ho sap però.
Amb el temps de fer un cafè dónes una sang que pot salvar una vida. No és motiu suficient?
I per què la gent no dóna sang? Primer de tot hi ha les raons objectives: per edat, pes o ranos mèdiques, per exemple. Però encara hi ha massa gent que no en dóna per mandra o per pors infundades. No vull jutjar ningú i cadascú s'ho sap però.
Amb el temps de fer un cafè dónes una sang que pot salvar una vida. No és motiu suficient?
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada