El film de Matteo Garrone, a partir de la novel·la de Roberto Saviano Gomorra, continua recollint elogis i fa pocs dies va ser el gran triomfador de la 21a edició dels premis del Cinema Europeu, a Copenhaguen.
Tenia moltes ganes de veure la pel.lícula. I és amb aquesta predisposició que s'han de començar a mirar les més de 2 hores de crua realitat. Acabes tocat. No se'n treu res de comparar la pel.lícula amb el llibre. Garrone ha fet una adaptació del llibre de Saviano i el resultat és excel.lent. Però crec que molta gent sortirà decepcionada del cine. No agradarà. Perquè no és una pel.lícula convencional.
L'adaptació cinematogràfica està constituida per cinc històries independents que transcorren principalment a Nàpolls. No se centra en una figura totpoderosa, un Padrino o un gran Cappo. L'escenari no és cap paisatge romàntic de la badia de Nàpols, ni Capri, ni el Vesubi. L'acció transcorre en el malviure quotidià dels barris, en la putrefacció que se sustenta en la pobresa, l'atur i la ignorància.
La història d'un sastre explotat, la de dos nois capbuits que van a la seva i es creuen els reis del món, la de l'empresari de l'eliminació de residus, la del preadolescent que comença a introduir-se en el tràfic de drogues i la de don Ciro, el correu que reparteix els diners a jubilats, vídues o familiars amb camorristes a la presó.
Quan Roberto vol sortir del joc brut i dóna l'esquena a Franco, aquest li diu: Vés a fer pizzes i no creguis que ets millor que jo! Hi ha esperança?
L'adaptació cinematogràfica està constituida per cinc històries independents que transcorren principalment a Nàpolls. No se centra en una figura totpoderosa, un Padrino o un gran Cappo. L'escenari no és cap paisatge romàntic de la badia de Nàpols, ni Capri, ni el Vesubi. L'acció transcorre en el malviure quotidià dels barris, en la putrefacció que se sustenta en la pobresa, l'atur i la ignorància.
La història d'un sastre explotat, la de dos nois capbuits que van a la seva i es creuen els reis del món, la de l'empresari de l'eliminació de residus, la del preadolescent que comença a introduir-se en el tràfic de drogues i la de don Ciro, el correu que reparteix els diners a jubilats, vídues o familiars amb camorristes a la presó.
Quan Roberto vol sortir del joc brut i dóna l'esquena a Franco, aquest li diu: Vés a fer pizzes i no creguis que ets millor que jo! Hi ha esperança?
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada