Els homes que no estimaven les dones

Els homes que no estimaven les dones s'ha convertit en un dels fenòmens dels darrers temps. Ritme àgil i lectura força planera. El llibre combina corrupció política, espionatge, amor i d'altres ingredients. Feia molt temps que no trobava un llibre d'aquells que no pots parar de llegir. Va, l'ultima pàgina. Va, ara sí: l'última. I una altra. I una altra. I l'endemà tinc son.

Aquest és el primer títol d'una trilogia de l'autor suec que va morir el 2004 d'un atac de cor poc després de fer entrega al seu editor el tercer volum de la trilogia i poc abans de veure publicat el seu primer llibre. Stieg Larsson era periodista i reporter de guerra i expert en els grups d'extrema-dreta. Tenia en ment publicar 7 volums de la sèrie Blomkist però finalment els lectors només podrem gaudir de 3 volums.
Fa poques setmanes que ja es pot trobar en català la segona de les novel.les de títol llarg i estrany: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Tancarà la trilogia (que hauria d'haver estat heptalogia) La reina en el palau dels corrents d'aire.
El protagonista de Els homes que no estimaven a les dones és en Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium. Blomkvist és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d'Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d'entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d'una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l'inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s'haurien imaginat mai.
La versió cinematogràfica de la novel.la s'estrena a Suècia d'aquí a poques setmanes. A casa nostra encara no hi ha data.

El misteri de les flors mai no s'havia comunicat a la premsa; només unes poques persones en tenien coneixement. Trenta anys enrere, l'arribada de la flor era objecte d'una anàlisi exhaustiva (al Laboratori Forense de l'Estat, per part d'especialistes en empremtes digitals, grafòlegs, criminòlegs i un o dos familiars i amics del destinatari). Ara els actors del drama només eren tres: l'home dels aniversaris, cada dia més vell, l'excomissari i la persona que havia enviat la flor. Els dos primers, si més no, havien arribat a una edat en què ja es podien anar preparant per veure el grup encara més reduït.