Novecento, La leggenda del pianista sull'oceano és el monòleg teatral d'Alessandro Baricco, escrit el 1994. El text tan pot ser representat com pot fer-se'n una lectura en veu alta. És senzill, equilibrat i exquisidament bonic. Novecento és com un d'aquells quadres que aparentment són molt simples. Però el què fan realment és economitzar els recuros: buscar el menor nombre de traços per aconseguir una gran obra. L'artista presenta la base que exigeix al públic crear i convertir-se també en artista. En la línia Baricco, un escriptor diferent que em captiva. No em cansaré de recomanar Seda i Oceà.
Novecento narra la singular i bonica història de Danny Boodmann T.D.Lemon Novecento, un home de nom llarg que ha viscut tota la seva vida a l'interior del vaixell de vapor Virginian, viatjant de punta a punta de l'oceà. Hi neix i hi mor sense haver trepitjat mai terra ferma. Novecento és el millor pianista de tots els temps. Es realitza amb la música, viu suspès entre el seu piano i el mar i alleugereix els cors dels passatgers del Virginian que temen la immensitat de l'oceà.
Al 1998, es va estrenar la pel.lícula La leggenda del pianista sull'oceano dirigida per Giuseppe Tornatore i amb Tim Roth de protagonista.
Negli occhi della gente si vede quello che vedranno, non quello che hanno visto. Così, diceva: quello che vedranno.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada