Manel i els professors europeus

Dijous, 12 de febrer. Concert al Kursaal de Manresa. Inicialment, s'havia programant l'espectacle a la sala petita però la gran demanda va obligar traslladar-lo a la sala gran. 9 del vespre. Ple com un ou. Apareixen quatre nois a l'escenari que, ja des de l'inici, tenen el públic a la butxaca. Després d'un començament vacil.lant (amb problemes tènics de so, resolts eficientment) l'actuació agafa ritme i, en general, és rodona. Així ho demostra el pati de butaques dempeus al final del concert. La cirereta la posen els espontanis convidats a pujar a l'escenari a cantar Corrandes de la parella estable i la versió desacomplexada i divertida de La tortura, de Shakira.

Hi ha artistes que fan cançons i n'hi ha que fan discos. Manel ha fet un treball completíssim amb Els millors professors europeus. La sonoritat d'aquest disc em recorda a Antònia Font, Albert Pla, Manu Chao, Bob Dylan, Jaume Sisa.

Dins de Els millors professors europeus, costa destacar alguna cançó en particular. Al mar és la més coneguda juntament amb Ai Dolors, una cançó per a tots els públics, senzilla i preciosa a la vegada. La ironia i el surrealisme és la constant en tot el disc i es nota especialment a Els guapos són els raros.

Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, en pocs mesos, han passat de l'anonimat absolut a començar a fer-se un espai dins del panorama musical. La qualitat del disc dels quatre de Gràcia ha aconseguit crear-los un nom. Merescudament. I no ha calgut una gran campanya de màrketing, el boca-orella i Internet han fet la feina. Caldrà seguir-los per comprovar si, amb un segon disc, aconsegueixen consolidar-se.

I a vegades ens en sortim! I a vegades una carambola de sobte ens indica que ens en sortim!