Manel i els professors europeus

Dijous, 12 de febrer. Concert al Kursaal de Manresa. Inicialment, s'havia programant l'espectacle a la sala petita però la gran demanda va obligar traslladar-lo a la sala gran. 9 del vespre. Ple com un ou. Apareixen quatre nois a l'escenari que, ja des de l'inici, tenen el públic a la butxaca. Després d'un començament vacil.lant (amb problemes tènics de so, resolts eficientment) l'actuació agafa ritme i, en general, és rodona. Així ho demostra el pati de butaques dempeus al final del concert. La cirereta la posen els espontanis convidats a pujar a l'escenari a cantar Corrandes de la parella estable i la versió desacomplexada i divertida de La tortura, de Shakira.
Hi ha artistes que fan cançons i n'hi ha que fan discos. Manel ha fet un treball completíssim amb Els millors professors europeus. La sonoritat d'aquest disc em recorda a Antònia Font, Albert Pla, Manu Chao, Bob Dylan, Jaume Sisa.
Dins de Els millors professors europeus, costa destacar alguna cançó en particular. Al mar és la més coneguda juntament amb Ai Dolors, una cançó per a tots els públics, senzilla i preciosa a la vegada. La ironia i el surrealisme és la constant en tot el disc i es nota especialment a Els guapos són els raros.
Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, en pocs mesos, han passat de l'anonimat absolut a començar a fer-se un espai dins del panorama musical. La qualitat del disc dels quatre de Gràcia ha aconseguit crear-los un nom. Merescudament. I no ha calgut una gran campanya de màrketing, el boca-orella i Internet han fet la feina. Caldrà seguir-los per comprovar si, amb un segon disc, aconsegueixen consolidar-se.



I a vegades ens en sortim! I a vegades una carambola de sobte ens indica que ens en sortim!

8 comentari/s:

Anna E. ha dit...

Com que em coneixes ja saps que m'agrada que em donin la raó!

Ahir m'ho vaig passar tant divertit! Quan a principis de novembre manifestava haver-los descobert no m'imaginava un dia al Kursaal, ple com un ou, jo seria a primera fila fent la superfan!

Uiiiiiiiiiii, em van acabar d'enamorar!

Anònim ha dit...

Jo tinc tots els Asterix, ell és més d'en Tintin i ens ha costat Déu i ajuda arriba fins aquí.

Corrandes. Fantàstica.

Sergi

Xavi ha dit...

Un Manel: jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.
Un espontani: hem vingut de la Cerdanya pel túnel del Cadí i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.
El cantant dels Manel s'assembla al Gerard Piqué o el Piqué s'assembla al Guillem Gisbert?

Anna E. ha dit...

Jo em vaig morir de riure amb els del Cola-Cao i el Neskuik! jajaja

Anònim ha dit...

Jo els he descobert fa poc (vaig amb delay)i la veritat és que m'agraden. I em donen la raó amb el fet de pensar que amb quatre acords, lletres originals, guitarra, ukelele i una mica de base percutiva es poden arribar a fer virgueries. Jo també vaig pensar en això del Piqué el primer dia, t'ho juro! Em pensava que era l'únic malalt que ho havia pensat!

Quan de Manel passin a Marcel, aleshores ja hauran triomfat del tot!

Xavi ha dit...

No es passaran a dir Marcel. Es diuen Manel en clar homenatge al Manel del Negre i el Manel del Fustagueres. El de la Barcelonesa també es diu Manel?

Anònim ha dit...

Sí, el Manel de la Barcelonesa, el Manel Carreras, els Manelet's Band... en efecte: un clar homenatge als grans prohoms de la nostra vila. A veure quan surt un grup a Berga que es digui Trenca Sostres (farien música punk-hardcore-oi!, versionant i lletrejant melodies de la Patum, pasosdobles i valsosjotes diverses), és clar!

Jordi ha dit...

Perdó, els Manel es diuen així en honor a dos altres grans músics berguedans: Manel Muntada "Bunyu" i Manel "ielseuacordió".