La solitud dels nombres primers és l'opera prima de Paolo Giordano. Des de fa mesos que tenia espectatives posades en aquest llibre i he hagut d'esperar fins que l'han traduït al català. la seva primera novel·la ha estat un èxit de vendes i guardonada amb el prestigiós Premi Strega.
La solitud dels nombres primers és una història d'amor estranya, d'aquelles difícils de definir, on hi ha atracció i repulsió a la vegada. En Mattia, un noi amb trets autistes, és un coco amb les matemàtiques. L'Alice és mig anorèctica i té unes relacions familiars difícils. No s'ha entès mai amb el pare i la mare pateix una llarga malaltia.
La solitud dels nombres primers. Meravellós. Feia temps que no gaudia tant amb un llibre. El millor que he llegit en molts mesos.Paolo Giordano no té encara trenta anys i ja és un autor d'èxit a Itàlia. Nascut a Torí el 1982, és llicenciat en Física Teòrica i treballa a la Universitat. És l'autor més jove que ha guanyat el Premi Strega.
Ara jeien sobre el llit de l'Alice, ella mirant cap a una banda i ell cap a la contrària, tots dos amb les cames plegades de manera poc natural per no tenir en contacte cap part del cos. L'Alice va pensar que s'hauria pogut girar, anar a parar amb la punta del peu sota l'esquena d'en Mattia i fer veure que no se n'adonava. Estava segura que ell s'apartaria immediatament i va decidir estalviar-se aquella petita desil.lusió.
Cap dels dos no havia proposat posar música. No tenien pensat fer res, a part d'estar allà, esperant que el diumenge a la tarda passés tot sol i tornés a ser el moment de fer alguna cosa necessària, com sopar, dormir i començar una nova setmana. Per la finestra oberta entrava la llum groga del mes de setembre, que portava la remor intermitent del carrer.
1 comentari/s:
Ja estic.
N'havies fet tanta propaganda que m'esperava alguna cosa extraordinària!
La història està bé, però, va passant, va passant... i no arriba a enlloc. No passa res sorprenent.
Publica un comentari a l'entrada