Tòquio blues

El 1987 un avió aterra i de fons sona Norwegian Wood. Toru Watanabe s'estremeix sempre que sent aquesta cançó però aquesta vegada el cop emocional és més fort que mai. Watanabe comença a recordar un paseig per un prat verd amb Naoko, i reconeix que cada vegada és més difícil recordar el rostre de qui un dia fou la seva estimada.
Tòquio blues, publicada originàriament al Japó l'any 1987, narra les dificultats i el dur camí de l'aprenentatge sentimental d'un jove japonès postadolescent a Tòquio a finals dels anys seixanta. Enamorat de la xicota d'un amic seu que s'ha suïcidat, i que és víctima d'una forta inestabilitat emocional.
Tòquio blues mostra el creixement emocional de Watanabe, la cerca de la felicitat, la incapacitat d'alguns d'aconseguir-la, anclats en el passat. Aprofundeix en temes universals com l'amor, el sexe i la mort.
Mai no havia llegit res d'un japonès. Pensava que trobaria un estil exòtic, recargolat, rar, incomprensible, lluny dels cànons occidentals. I la veritat és que no s'allunya tant del que acostumo a llegir.
Haruki Murakami té altres obres publicades en català i en castellà, però cap no ha tingut l'impacte públic de Tòquio blues. L'autor va néixer a Kioto el 1949 però de seguida es traslladà a Kobe. El 1986, desprès del gran èxit de la seva novel·la Norwegian Wood, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. Tornà al seu país el 1995 arran del Terratrèmol de Kobe , la ciutat de la seva infantesa.
Tran Anh Hung dirigirà una adaptació cinematogràfica de la novela, que seria estrenada en 2010.

La Reiko va treure una ampolla de vi blanc de la nevera, la va obrir amb un llevataps i va portar tres gots. Era un vi boníssim, amb un gust tan lleuger que semblava fet allà mateix. Quan el disc es va acabar, la Reiko va treure una guitarra de sota el llit i, després d'afinar-la amb molta cura, va començar a tocar una lenta fuga de Bach. De tant en tant li fallaven els dits, però tot i així era un Bach com cal, amb sentiment. Era una música càlida, propera i plena de joia de tocar-la.

2 comentari/s:

balma ha dit...

què, no està malament, oi? ;)

xavi ha dit...

Gens malament. Una mica tristot però baixa bé.