Cursa de Muntanya a Olost

Diumenge 8 de març, Olost de Lluçanès. 1a Cursa de Muntanya Via Fora. Arriba el bon temps i arriben les curses, marxes i travesses de muntanya. El calendari ve carregat i cada setmana són diverses les opcions per penjar-te el dorsal. Pinta especialment bé la I Cursa d'Alta Muntanya de Berga, el 10 de maig.
A Olost, era la primera edició que organitzaven. Un recorregut de 15 quilòmetres per pistes, corriols i camins sense pràcticament trepitjar l'asfalt. Un recorregut ràpid amb poc desnivell. Constants pujades i baixades però no massa llargues i poc pronunciades. Tothom ha arribat amb els peus ben molls ja que el recorregut, com ja s'havia informat, t'obligava a mullar-te els peus en tres ocasions passant per un pantà i rierols. Poc guapu! En alguns punts la senyalització no era prou clara i això ha fet que alguns atletes es despistessin una mica. I la cursa ha començat massa d'hora al matí. A les 8.30! A quarts d'11 ja havia acabat tothom. Però, si té continuitat, suposo que ja s'aniran polint aquests detalls.
El primer classificat ho ha fet amb 1:04. El meu temps ha estat d'1 hora i 20 minuts. El 74è de 171 arribats. A una mica més de 5 min/km. Bé, no?
A 200 metres de l'arribada he estat a un pèl de fer un ridícul estrepitós. S'arribava en pujada al pavelló després d'atrevessar una zona en obres, fangosa després de les últimes pluges. Abans d'enfilar la rampa cap a la recta d'arribada he sentit que em cridaven dient-me que m'havia desviat del camí correcte. Volent rectificar pel lloc més recte he saltat a una rasa i m'ha quedat una cama enfosada en el fang. Fins al genoll. L'he tret com he pogut i he acabat de fer l'última recta arrossegant uns quilos de més amb el peu esquerre. Si hi arribo a clavar les dues cames, no vull pensar què hagués passat.
Segons els aparatus tecnològics: