Berguedans amb l'USAP

Sem catalans i Sempre endavant, aquests són els lemes orgullosament proclamats per l'equip de rugbi de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, més conegut per la sigla USAP.

Divendres, 6 de març. 9 del vespre. USAP - Stade Toulousain. El partit del Plus, el partit bo de la jornada. 28 berguedans a les graderies de l'estadi Aimé Giral, amb cabuda per a 12.000 espectadors. Victòria per 32 a 8. Tova. Això equivaldria més o menys a un 5 a 1 en futbol. Un gran resultat tenint en compte que jugava el líder, el Toulouse, contra el tercer, l'USAP. Amb la victòria de l'USAP la distància s'ha retallat només a un punt. A més, quan juguen contra el Toulouse és una espècie de derby per la proximitat geogràfica. I ja se sap que sempre agrada chorrear al veïns. Com si el Berga guanyés l'Avià quan va líder. No sé si val aquesta comparació. Així i tot, l'equip rival tan pels de Perpinyà com pels de Toulouse és l'Stade Français, de París, el tercer en discòrdia pel títol.

Les normes són una mica complexes i no en sé ni la meitat però va ser un partit força entretingut. El que m'agrda més és el sistema de puntuació per la classificació, premiant clarament els atacs. La victòria val quatre punts però si es fan 4 marques sumes 5 punts. I l'equip que perd el partit per menys de 7 punts també suma 1 punt a la classificació.
La nit era freda i amb molt vent,. Potser per això el públic estava tan apagat. Al principi del partit posen L'estaca, en la versió de Lluís Llach. És un intent del You'll never walk alone del Liverpool o el Celtic. Però això: només un intent. No canta ni Déu. Animen menys que al Camp Nou i no estaven especialment eufòrics per la victòria. Però els berguedans ja portàvem la festa a sobre.