El 19 de juliol acaben les representacions de La Bella y la Bestia al Barcelona Teatre Municipal, antic Pavelló d'Esports, al costat de les fonts de Montjuïc. Sembla que tornen a l'octubre però no hi ha res de segur. En principi, s'havia programat per més temps però la setmana passada van informar a la plantilla que hi havia canvi de plans. Crisi. Vaig aprofitar una de les últimes funcions per anar a veure aquesta superproducció. Hi ha gran quantitat d'ofertes i descomptes per aconseguir entrades. No estava ple però amb un pati de 1.800 butaques no m'estranya.
És un musical grandiós, de dues hores i mitja que passen volant.
David Ordinas (Bestia) i María Adamuz (Bella) estan fantàstics. La Bella té una veu dolça i encantadora i una presència tendra. Mercè Martínez (Sra.Potts) està esplèndida, patint dins d'un vestit molt calurós que l'ha fet aprimar uns quants quilos. També destaquen Lumière i Din don. L'únic que no em va agradar gens va ser el Pablo Puyol (Gastón). Potser és perquè ja el tenia prejutjat d'entrada (UPA dance) però no em va agradar gens la seva veu nassal i artificial.
El muntatge és senzilament espectacular. L'escenografia balla a l'escenari. Grans portes, escales, cases... dansen fins a col.locar-se en el lloc precís a cada escena. Uns moviments màgics, dirigits per una sola persona des d'un comandament totalment mecanitzat. Tot el muntatge és el mateix de Madrid i, quan acabin a Barcelona, viatja cap a Milà.
Una formació de 14 músics, amb representació berguedana, hi posa la banda sonora, amb una partitura molt completa, made in Disney, i temes mundialment coneguts. La cançó principal cantada per la Mercè Martínez (Sra.Potts) és deliciosa.
Al final de la funció vam tenir la sort de veure les entranyes de teatre, molt ben guiats. Ens vam passejar per l'escenari, vam veure la maquinària, l'atrezzo, els vestits... els actors ja no hi eren ja que tenen els vestuaris a l'altra punta del pavelló, contràriament al dels músics. Hi ha dies que actors i músics ni es veuen.
És un musical grandiós, de dues hores i mitja que passen volant.
David Ordinas (Bestia) i María Adamuz (Bella) estan fantàstics. La Bella té una veu dolça i encantadora i una presència tendra. Mercè Martínez (Sra.Potts) està esplèndida, patint dins d'un vestit molt calurós que l'ha fet aprimar uns quants quilos. També destaquen Lumière i Din don. L'únic que no em va agradar gens va ser el Pablo Puyol (Gastón). Potser és perquè ja el tenia prejutjat d'entrada (UPA dance) però no em va agradar gens la seva veu nassal i artificial.
El muntatge és senzilament espectacular. L'escenografia balla a l'escenari. Grans portes, escales, cases... dansen fins a col.locar-se en el lloc precís a cada escena. Uns moviments màgics, dirigits per una sola persona des d'un comandament totalment mecanitzat. Tot el muntatge és el mateix de Madrid i, quan acabin a Barcelona, viatja cap a Milà.
Una formació de 14 músics, amb representació berguedana, hi posa la banda sonora, amb una partitura molt completa, made in Disney, i temes mundialment coneguts. La cançó principal cantada per la Mercè Martínez (Sra.Potts) és deliciosa.
Al final de la funció vam tenir la sort de veure les entranyes de teatre, molt ben guiats. Ens vam passejar per l'escenari, vam veure la maquinària, l'atrezzo, els vestits... els actors ja no hi eren ja que tenen els vestuaris a l'altra punta del pavelló, contràriament al dels músics. Hi ha dies que actors i músics ni es veuen.
Un musical de capçalera. D'aquells que s'han de veure.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada