Quan Gossos va aparèixer en escena a mitjans dels 90 jo també era d'aquells que pensava on van aquests quatre peluts amb guitarres? Els seus primers discos com Gossos (1993) o En privat (1996) em feien molta ràbia. Cançons com Baby only you i Rera teu em provocaven vergonya aliena.Vaig deixar la seva pista durant anys simplement perquè no m'interessaven. Amb l'incorporació de la bateria en la formació van fer un gir i me'ls he tornat a escoltar a partir d'Oxigen (2007), un disc amb cançons molt interessants, i fins i tot he anat a algun dels seus directes.
Gossos han madurat i ja no són aquell grup d'alucinats que feien cançons per a adolescents. Actualment són una banda respectable, amb un so autèntic i amb un directe més que digne. M'agrada el so dance, a l'estil U2, de A cada pas o No és nou, o les revisions (millorant moltíssim els originals) de Condemnats i Quan et sentis de marbre. D'Oxigen en destaco Nits de Glòria, Corren o En un instant. Us deixo amb la que dóna nom al disc, la 2 del CD, per exemple:
1 comentari/s:
Objectivament, d'acord en tot. Tanmateix, malgrat que "Baby only you" no m'agradava, he de dir que "Rere teu" està bé... no mata, és veritat, però per engatussar alguna xavalita sempre és força resultona. I, perquè no dir-ho, els concerts del grup de Manresa són un bon moment per veure moltes princeses juntes...
Publica un comentari a l'entrada