Versions dels Beatles

Això dels Beatles no sé massa com definir-ho. Estic temporades que ni hi penso i, periòdicament, em vénen febrades i no puc parar d'escoltar-los, llegir-los i admirar-los. Amb la visita a Liverpool fa poques setmanes, la febre m'ha tornat a pujar i, aquesta vegada, no baixa. Em curaré, doctor? Per cert, no m'ho havia passat mai tan bé en un museu com al dels Beatles a l'Albert Dock de Liverpool. I a The Cavern s'hi ha d'anar, tot i que més guiri no ho pot ser.
Fa un temps ja vaig parlar de la remescla que va fer el George Martin amb Love i vaig intentar triar la millor cançó dels Beatles. Tenia pendent el tema de les versions.

Com que els temes originals poden arribar a saturar quan els has escoltat milions de vegades, sovint escolto relectures de les cançons dels Beatles.
De versions dels Beatles se n'han fet infinites. La majoria són una merda, per dir-ho clar. No aporten res. Més hauria valgut que no s'haguessin enregistrat mai. Però hi ha algunes excepcions interessants.

Hi ha nombrosos discos sencers que versionen Beatles. Els dos que m'escolto més són:
I am Sam. Tot el que sona en aquesta pel.lícula, protagonitzada per Sean Penn, és Beatles. No recordo si la peli era bona o no. Jo només escoltava. Tot el disc és recomanable, especialment la versió d'Across the universe de Rufus Wainwright i la depriment Help! de Howie Day.
Come together: America Salutes The Beatles. Un tribut, fet el 1995, de la música country als Beatles. És un disc en conjunt molt digerible però en destaco especialment la versió de All my loving, amb un solo magistral de Chet Atkins.

Però n'hi ha molts altres.
Bossa n'Beatles. 14 temes dels Beatles cantats per Rita Lee amb estil bossa nova i altres ritmes llatins. Bon disc.
Bob Belden presents: Strawberry fields. És un disc de jazz-rock fresc, relaxant. Força desconegut però que està molt bé.
Motown meets The Beatles. Versions dels Beatles produïdes per la llegendària discogràfica Motown i interpretades pels artistes soul més representatius del segell: The Supremes, Stevie Wonder, The Temptations. És soul. L'àlbum, en conjunt, no m'agrada tant com els dos primers. El Marvin Gaye fa la versió més entrenyable que mai hagi sentit de Yesterday. Preciosa.
RMM Tropical Tribute to The Beatles. Els Beatles en salsa. Una cançó fa molta gràcia però sóc incapaç d'escoltar-ne més de dues seguides.
De discos prescindibles (o no) n'hi ha molts altres: en rumba, en jazz, en punk, en dance, en chill out, en tango, amb orquestra simfònica, amb guitarra, amb piano... En aquesta web hi ha un interessant recull.

Innumerables artistes han versionat cançons sueltes dels Beatles. Són famoses With a little help for my friends del Joe Cocker, I am the walrus dels Oasis, Helter Skelter dels U2 o Come Together dels Aerosmith. Però aquesta llista no acabaria mai.
I ja per acabar, torno a demanar pena de presó per Los Manolos per haver cantat allò de l'all my loviu, la versió més pudent que s'hagi fet mai dels Beatles.