Aprofitant la visita al País Basc vaig fer una excursioneta al Txarlazo, la muntanya que presideix la vall d'Orduña. Després d'unes quantes visites i de córrer, per exemple, per Urbasa i pel Bidasoa, no em canso de continuar descobrint aquell país.
El Txarlazo es la muntanya més representativa de l'escarpada i salvatge Sierra Salvada, al límit entre Àlaba, Biscaia i Burgos. Es troba a 927 m i l'ascenció la vaig començar des d'Orduña, a 283 m. El camí no presenta gaires dificultats tot i que hi ha algunes rampes al final on guanyes desnivell ràpidament. Pràcticament tot per una pista amb grava que es va cargolant i enfilant. Per tenir referències de duresa: una mica menys que fer la Figuerassa des de Berga.
És una excursió maca i no massa exigent, molt aconsellable en dies serens i gens recomanable quan la boira s'intal.la a tota la serra, que és molt sovint. Des de dalt es veu la panoràmica dels cingles tallats de la Sierra Salvada, la Vall d'Orduña i el Monte Gorbea, emblema d'Euskadi, al fons. La zona és força abrupta i freqüentada per voltors que sobrevolen els barrancs. També és una zona ideal per volar-hi amb parapent. L'única sortida còmode des d'Orduña és cap al nord, per Amurrio i Llodio fins a Bilbao. Per tots els altres cantons està protegit pel Txarlazo i altres muntanyes d'altitud similar, formant una espècie de U.
Respecte al caràcter religiós de la muntanya, a principis del s.XX s'hi va construir un monument imponent de més de 25 metres, dedicat a la Virgen de la Antigua, patrona d'Orduña i que la llegenda diu que va aparèixer just en aquest punt. No sé quantes tonelades pesa però persiuncàs jo no em vaig estar gaire estona badant per allà sota. L'estratègica posició del Txarlazo també fa que a dalt t'hi trobis nombrosos repetidors de televisió i antenes de tot tipus.
El País Basc és fantàstic, entre moltes altres coses, per fer-hi senderisme i córrer per la muntanya. Paisatges verdíssims i camins amables. Em recorda molt al Prepirineu català, el terreny on em moc més a gust.
El Txarlazo es la muntanya més representativa de l'escarpada i salvatge Sierra Salvada, al límit entre Àlaba, Biscaia i Burgos. Es troba a 927 m i l'ascenció la vaig començar des d'Orduña, a 283 m. El camí no presenta gaires dificultats tot i que hi ha algunes rampes al final on guanyes desnivell ràpidament. Pràcticament tot per una pista amb grava que es va cargolant i enfilant. Per tenir referències de duresa: una mica menys que fer la Figuerassa des de Berga.
És una excursió maca i no massa exigent, molt aconsellable en dies serens i gens recomanable quan la boira s'intal.la a tota la serra, que és molt sovint. Des de dalt es veu la panoràmica dels cingles tallats de la Sierra Salvada, la Vall d'Orduña i el Monte Gorbea, emblema d'Euskadi, al fons. La zona és força abrupta i freqüentada per voltors que sobrevolen els barrancs. També és una zona ideal per volar-hi amb parapent. L'única sortida còmode des d'Orduña és cap al nord, per Amurrio i Llodio fins a Bilbao. Per tots els altres cantons està protegit pel Txarlazo i altres muntanyes d'altitud similar, formant una espècie de U.
Respecte al caràcter religiós de la muntanya, a principis del s.XX s'hi va construir un monument imponent de més de 25 metres, dedicat a la Virgen de la Antigua, patrona d'Orduña i que la llegenda diu que va aparèixer just en aquest punt. No sé quantes tonelades pesa però persiuncàs jo no em vaig estar gaire estona badant per allà sota. L'estratègica posició del Txarlazo també fa que a dalt t'hi trobis nombrosos repetidors de televisió i antenes de tot tipus.
El País Basc és fantàstic, entre moltes altres coses, per fer-hi senderisme i córrer per la muntanya. Paisatges verdíssims i camins amables. Em recorda molt al Prepirineu català, el terreny on em moc més a gust.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada