Pica d'Estats

La Pica d'Estats, amb 3.143 m, és el sostre de Catalunya. Ha esdevingut una muntanya de culte per l'excursionisme del nostre país, havent-se convertit en un símbol. El s.XIX hi havia poca tradició muntanyenca pel vessant sud dels Pirineus, és per això que Jacint Verdaguer va ser el primer català a pujar a la Pica d'Estats el 1883 i ho va fer per l'Arieja, on ja hi havia oberta una via d'ascenció des del 1864. En l'actualitat, la ruta clàssica pels catalans és pujar per la Vall Ferrera, pels plans i estanys del Sotllo. Hi ha altres vies menys conegudes com la ruta dels 6 "tres-mils". Nosaltres vam pujar per la vessant francesa, passant pel refugi de Pinet.
És una excursió llarga que la majoria la planifiquen en dues etapes fent nit al Refugi de Pinet, al Refugi de Vallferrera o fent vivac a mig camí. Per fer-la en un sol dia s'ha de matinar i tenir un mínim de preparació física i, així i tot, acabes força rebentat. Des de Vallferera a Pinet és un tram molt interessant per on passa la ruta La porta del cel.
Tot i ser un tres-mil, la Pica d'Estats no és gens díficil tècnicament. Hi ha pics més baixos i molt més complicats. Però aquest requereix moltes hores. Des de l'Artigue, on vam deixar el cotxe, se superen 2.000 metres de desnivell positiu. Dimarts 8 de setembre, dia esplèndid. A quarts de 12 féiem cim i les vistes eren impagables. Tot als nostres peus.

Una bona excursió. Ja vaig tancant la meva particular llista de cims i llocs emblemàtics de Catalunya i els Pirineus. Tanmateix i per sort, les muntanyes mai no s'acaben.