El silenci dels arbres

No amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres.

El violinista Andreas Hymer obté un permís especial per entrar a la seva ciutat, ara assetjada per la guerra, on ha estat convidat a fer un concert. La seva carrera de solista primer i la guerra després l’han separat de la pianista Amela Jensen, el gran amor de la seva vida. L'Andreas torna decidit a enfrontar-se amb el seu passat. Un cop a la ciutat, coneix Ernest Bolsi, un luthier misteriós que, desafiant les bombes, fa de guia en un museu buit i explica històries als visitants per distreure’ls de la mort. Paral.lelament llegim les cartes de veus anònimes que ens expliquen el dia a dia d’una ciutat en guerra.
Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel·les per a nens i adults. Té un estil propi: l'objectiu és narrar amb els mínims elements possibles, assolir una llengua transparent i nítida en què no sobri res, l'austeritat, trobar la paraula justa. M'agrada.
El silenci dels arbres (2003, finalista del Premi Llibreter 2004) és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa. Una història sobre el poder de la música i la força de l'amor. Un llibre molt ben construït. Al principi, despista una mica amb tants salts temporals i tants personatges però, amb poca estona de lectura, hi acabes trobant la coherència. I només 150-200 pàgines amb lletra grossa! No hi ha excusa per no llegir-lo.