Barcelona. Teatre Romea. Diumenge a la tarda. El pati de butaques és ple per veure Urtain. Sobre un text escrit per Juan Cavestany i sota la direcció d'Andrés Lima, la companyía Animalario ha elaborat una peça que no es limita a ser una biografia del boxejador sinó que retrata cruamente la sociedat franquista que va fer d'Urtain un heroi 'made in Spain' i que el va deixar a l'estacada quan ja no interessava.
En España, al corazón lo llamamos cojones. Aquesta i moltes altres perles retraten l'Espanya de la pandereta, del toro, del farbalà, del conyac, de l'arreglar-ho tot a hòsties. L'espectacle comença amb la mort d'Urtain el 1992 i va tirant enrere fins a la vida en família de José Manuel Ibar Azpiazu "Urtain" i la mort del seu pare. La seva carrera com a boxejador li va donar gran fama durant els 70 però un cop retirat no va saber trobar el seu lloc i es va acabar suïcidant 4 dies abans de començar els Jocs Olímpics del 92.
El paper que fa Roberto Álamo com a Urtain és per guanyar un Òscar, un Goya, una Medalla d'Or, una Creu de Sant Jordi i un títol de Patumaire d'Honor junts. Xapó! L'acompanyen 7 grans actors més entre els quals destaco Marc Martínez i Alfonso Lara (aquest alterna el paper amb Albert San Juan)
Després d'1 hora i 50 minuts sense interrupció, el públic esclata en un sincer i merescut aplaudiment en reconeixement a un excel.lent treball. La gent, emocionada, es va aixecant mica en mica per agraïr tot el que ha rebut. Pell de gallina. Roberto Álamo (Urtain) deté l'ovació per donar les gràcies i demanar que corri la veu, que la gent vagi al teatre. Doncs això: aneu-hi. No us decebrà.
En España, al corazón lo llamamos cojones. Aquesta i moltes altres perles retraten l'Espanya de la pandereta, del toro, del farbalà, del conyac, de l'arreglar-ho tot a hòsties. L'espectacle comença amb la mort d'Urtain el 1992 i va tirant enrere fins a la vida en família de José Manuel Ibar Azpiazu "Urtain" i la mort del seu pare. La seva carrera com a boxejador li va donar gran fama durant els 70 però un cop retirat no va saber trobar el seu lloc i es va acabar suïcidant 4 dies abans de començar els Jocs Olímpics del 92.
El paper que fa Roberto Álamo com a Urtain és per guanyar un Òscar, un Goya, una Medalla d'Or, una Creu de Sant Jordi i un títol de Patumaire d'Honor junts. Xapó! L'acompanyen 7 grans actors més entre els quals destaco Marc Martínez i Alfonso Lara (aquest alterna el paper amb Albert San Juan)
Després d'1 hora i 50 minuts sense interrupció, el públic esclata en un sincer i merescut aplaudiment en reconeixement a un excel.lent treball. La gent, emocionada, es va aixecant mica en mica per agraïr tot el que ha rebut. Pell de gallina. Roberto Álamo (Urtain) deté l'ovació per donar les gràcies i demanar que corri la veu, que la gent vagi al teatre. Doncs això: aneu-hi. No us decebrà.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada