A la platja de Chesil

Ian McEwan (1958) és un novel.lista britànic rebatejat per alguns com a Ian Macabre degut a la naturalesa de les seves primeres obres. És un autor força controvertit ja que sovint parla de sexe, mort o perversions. La temàtica de les seves creacions, el seu talent narratiu i el seu original sentit de l'humor l'han convertit en un dels autors més respetactats de la narrativa anglesa actual. El 2002, McEwan va descobrir que tenia un germà que havia estat donat en adopció durant la 2a Guerra Mundial. Aquest fet es va fer públic el 2007. Ian McEwan i David Sharp (6 anys més gran que Ian) mantenen contacte regular.
A la platja de Chesil és la seva desena i més recent novel.la, escrita el 2008. Una història tendra, però molt depriment. Principis dels anys 60 a Oxford. Una parella de joves cultes s'acaba de casar, tots dos són verges, tots dos s'estimen i es preparen per a viure la seva nit de noces. No poden imaginar com una sola nit arribarà a marcar els seus destins.
El relat és breu, reposat i subtil però molt tens. No hi sobra cap frase, ni cap adjectiu. Tot suma. Tot fa avançar la història i ens destapa les personalitats complicades de l'Edward i la Florence, un llicenciat en història que organitza concerts de rock i la violinista líder d'un d'un quartet de cordes.
Encara no sé si m'agrada o no. Tinc la sensació que és boníssim i que està magistralment escrit però costa avançar pàgines. Alguna cosa semblant m'ha passat amb altres llibres com Camí de sirga, per exemple. Penso que, com a lector, no estic al nivell per assaborir segons quina literatura. Així i tot, A la platja de Chesil i Ian McEwan en general ofereixen prou al.licients per tenir una oportunitat.

Els neguits de la Florence eren més greus, i hi va haver moments durant el viatge des d'Oxford en què va tenir la sensació que estava a punt d'armar-se de prou coratge per dir el que pensava. Però el que l'atribolava era inenarrable, i amb prou feines podia verbalitzar-ho per a si mateixa.