Pastorets a Sabadell

Diumenge 17 de gener de 2010, última representació dels Pastorets de Joventut de la Faràndula, de Sabadell. La platea del TMS LA Faràndula, al costat de la Rambla, és plena de gom a gom. Entre les 600-700 persones hi predomina el públic familiar. Amb 9 representacions, superen els 5.000 espectadors en una temporada.

Enceten l'obra els rabadans i l'àvia explicant la història a la vora del foc. Comencen Els Pastorets o l'Advemiment de l'Infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres. Aquest text no m'agrada. Trobo que són molt millors els textos de Ramon Pàmies i, sobretot, el de Serafí Pitarra (el que representem a Berga, i també a Molins de Rei i a Sant Quirze de Besora). Així i tot, la posada en escena de Folch i Torres és d'un alt nivell.

Joventut de la Faràndula és la primera entitat de teatre infantil a Catalunya i a l'Estat, fundada el 1947. Des d'aleshores, ininterrumpudament, han tingut com a objectiu la producció pròpia i divulgació de teatre per a infants i la formació teatral. Durant l'any, programen espectacles preferentment destinats a públic familiar i infantil. Els Pastorets, però, han adquirit entitat pròpia dins Joventut de la Faràndula. Fins i tot, cada any es fa una versió infantil dels Pastorets sota la visió de nous directors de l'entitat.

Tenint en compte d'on ve tot plegat, s'entén que els Pastorets de la Faràndula estiguin molt dirigits als infants. Aquests piquen de mans, mengen crispetes, juguen amb les forquetes i banyes que els han comprat les tietes i àvies, riuen i s'ho passen bé. El dimoni és gros i fa por i el Rovelló té son i té gana. La durada de la representació, amb mitjaparts incloses, és de 2 hores i 45 minuts. Dos entreactes de 20 minuts cadascun només s'entenen si el públic diana són els més petits (que necessiten córrer pel vestíbul, jugar i anar al lavabo).

Artísticament, els dos protagonistes tenen molt ofici i apuntalen la funció. Tècnicament, els micros funcionen perfectament, alguns jocs de llums són molt interessants i els decorats són espectaculars. Potser la gravació musical d'organillo no acaba de lligar amb tot plegat. El treball conjunt i la caracterització dels dimonis està molt bé però, en alguns moments, de tant ritme i tants crits i gemecs atabala una mica pel meu gust. Em va agradar especialment quan la comparseria queda glaçada mentre Jepó explica la seva pena i que l'escena transcorri molts cops per la platea amb total naturalitat.
En fi, val molt la pena veure altres Pastorets per continuar aprenent i no creure's el melic del món.