El cel és blau, la terra blanca

El cel és blau, la terra blanca - Una història d'amor explica la història d’una noia japonesa, la Tsukiko, i la del seu vell mestre, Haratsuna Matsumoto. La solitària Tsukiko, amb 38 anys, se sent més sola que mai. El vell mestre, la dona del qual el va abandonar ja fa una pila d’anys, va cada dia a la taverna i un dia es troben allà. Parlen, mengen el mateix, beuen sake pels descosits i s’adonen que tenen moltes coses en comú. No volen buscar-se però fan el que poden per trobar-se una vegada i una altra.

La història és tendra i poètica, però situada en una cultura totalment desconeguda per a mi., la japonesa. La gràcia és en imaginar allò que no s'explica però que es pot intuir. Està escrita de manera molt delicada i suau. És una lectura relaxant.

Hiromi Kawakami va néixer a Tòquio el 1958 i fou professora de biologia. Ha llegit Murakami i n'ha seguit les seves petjades més realistes. Els personatges d'Hiromi Kawakami tenen una soledat acollidora enmig del brogit de les grans ciutats, recorda algun llibre de Murakami o la pel.lícula Lost in translation. La traducció al català de El cel és blau, la terra blanca ha arribat molt i molt tard ja que l'original Sensei no kaban (The Teacher's Briefcase) és del 2000.

De fet, es deia professor Harutsuna Matsumoto, però jo li deia "mestre". Ni "professor" ni "senyor", sinó "mestre", tal com sona.
Havia estat el meu professor de japonès a l'institut. Com que no va ser el meu tutor ni m'interessaven gaire les seves classes, no el recordava de manera especialment afectuosa. No l'havia tornat a veure des del dia de la meva graduació.