Després de fer 3 mitges maratons d'asfalt i un entrenament de 30 km vaig petar. Fascitis plantar. El nom sonava molt malament. És la inflamació aguda del teixit connectiu de la planta del peu. Dolor al teló, al pont i a sota els dits, a tota la planta, vaja. La recuperació es presentava llarga i complicada i, parlant amb altres corredors amateurs com jo, les espectatives no eren gaire bones. Tothom m'ho pintava molt malament. Mesos i fins i tot anys amb dolor. Les ganes de trobar solucions em van fer buscar per Internet. No ho feu mai! Sempre topes amb els pitjors casos.
Repòs atlètic absolut. De córrer 4 o 5 dies a la setmana a no corre'n cap. Un cop dur. He estat dos mesos parat. El meu consol ha estat una mica de bici i una mica de gimnàs. Fa només uns dies que vaig tornar a trotar i ja m'he atrevit a fer una hora per muntanya. Estaré molt temps a tornar a tastar l'asfalt! No canto victòria però no em fa gens de mal.
Després d'acceptar el problema vaig començar sessions de fisioteràpia i cap al podòleg a fer-me unes plantilles (les hagués fet abans!). En moments dolents vaig arribar a pensar que no tornaria a córrer. Les sessions de fisio han estat doloroses però finalment efectives. Vaig començar amb una inflamació gran com una avellana i l'hem reduït considerablement fins a gairebé desaparèixer. 3 visites a medicina esportiva, 4 al podòleg, 11 al fisio i gel 3 vegades al dia. No estic al 100% però pressento que sóc al final del túnel.
No tinc pressa. Les lesions s'han d'acceptar i s'ha de tenir prudència i paciència. I, al cap i a la fi, només corro per ser una mica més feliç.
6 comentari/s:
M'havia emocionat abans d'hora. He tornat a retrocedir i el peu em fot tan mal com setmanes abans. No m'adapto a les plantilles. Així doncs, continuen les visites a podòleg i fisio.
Això serà llarg...
Paciència i molts ànims. Les lesions són un calvari i aquesta pel corredor, potser la que més. Quan menys ho esperis es solucionarà i a tornar-hi!
Gairebé 5 mesos després sembla que ja puc anar a córrer per muntanya amb normalitat. No tinc pressa.
He estat a punt de recórrer a l'acupuntura però no ho ha fet falta, de moment.
Cap als 7 mesos de lesió i no acabo de sortir del pou. He fet pujadetes a Queralt durant l'estiu però la planta del peu em continua molestant.
A la revista Trail de Novembre-Desembre hi dediquen un article. Suposo que a hores d'ara ja ho deus haver provat tot però sempre s'hi pot trobar alguna cosa nova. Sort!
13 mesos després sembla que tinc resposta: Dr.Martín Rueda. El meu peu té un petit defecte de fàbrica. A llarg termini està destinat a tenir-hi problemes. Com menys corri a la vida, millor.
Mai no correré una Marató d'asfalt. Toca plantejar nous reptes.
Publica un comentari a l'entrada