Dissabte 11 de setembre va finalitzar la Gore-Tex Transalpine-run 2010. Són 305 km de recorregut per parelles entre Ruhpolping (Alemanya) i Sesto (al sud del Tirol), travessant Àustria. 8 etapes de muntanya d'una mitjana de més de 38 km cada dia, en 8 dies consecutius sense descans. Uns 26.000 de desnivell acumulat. Perquè ens entenguem, seria com anar de Berga a Ensija i tornar, durant 8 dies seguits. Diuen que és més dur que Sables o l'Ultratrail del Montblanc.
Doncs 2 berguedans es van plantar a la sortida el 4 de setembre a Alemanya. Un membre de la parella es va lesionar el peu a 3 etapes pel final quan s'havien situat en la 14a posició de la classificació general. L'altre va continuar sol fins al final, acumulant un total de 37 hores i classificant-se en la 5a posició dels 75 corredors que van acabar individualment. Em trec el barret.
La classificació final la van encapçalar la parella formada pels britànics Andy Simons i Tom Owens amb un temps de 28 hores i mitja. Unes màquines. En els trams plans, anaven a 3'40'' al quilòmetre.
La visita al final de la Transalpine-run m'ha permès descobrir una petita part d'una de les zones més boniques d'Europa. Imprescindible per a qualsevol amant de la muntanya. Les Dolomites, Patrimoni Natural de la Humanitat per la Unesco.
La classificació final la van encapçalar la parella formada pels britànics Andy Simons i Tom Owens amb un temps de 28 hores i mitja. Unes màquines. En els trams plans, anaven a 3'40'' al quilòmetre.
La visita al final de la Transalpine-run m'ha permès descobrir una petita part d'una de les zones més boniques d'Europa. Imprescindible per a qualsevol amant de la muntanya. Les Dolomites, Patrimoni Natural de la Humanitat per la Unesco.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada