Em va tocar. Vaig anar al cine sense esperar res i vaig sortir amb molt. Amb ganes de saber més sobre Herois i sobre Pau Freixas. Ànima 25/10/11 (min 29), per exemple.Tots els qui vam viure els 80 tenim una pel.lícula plena de referents: aquell moneder cilíndric que es penjava al coll per portar monedes, ulleres enormes de pasta, samarretes del Mundial 82, bicicletes BH amb seient encoixinat en forma de L... Imatges que recorden a ET, Cuenta conmigo, els Goonies o Verano azul. Les cançons escollides per banda sonora hi van que ni pintades. (Forever Young és la gran cançó de la pel.lícula però atenció a Ti amo d'Umberto Tozzi). I tot ben empastat amb gust. Una petita joia, lluminosa i vital.
Només l'Eva Santolària hi sobra i el final el vaig trobar excessivament ensucrat pel meu gust. Així i tot, en conjunt, és una pel.lícula recomanable que ha de confiar en el boca-orella ja que no gaudirà de les promocions multimilionàries dels pastelorros americans que la majoria va a veure al cine. Si és que encara queda algú que vagi al cine.
Només l'Eva Santolària hi sobra i el final el vaig trobar excessivament ensucrat pel meu gust. Així i tot, en conjunt, és una pel.lícula recomanable que ha de confiar en el boca-orella ja que no gaudirà de les promocions multimilionàries dels pastelorros americans que la majoria va a veure al cine. Si és que encara queda algú que vagi al cine.
1 comentari/s:
Suposo que l'Espinosa també hi ha tingut molt a veure, perquè és una peli molt 'en la seva línia'.
A mi també em va agradar molt!
Publica un comentari a l'entrada