
El tema principal de Hair és la cultura hippie dels Estats Units dels anys 60: amor, pau, llibertat sexual, drogues i alguns nus integrals que van provocar un fort impacte en el seu moment.
L'obra va desafiar moltes de les normes establertes a l'època i va aixecar molta polseguera des de l'estrena. De fet, actualment continua desafiant moltes normes i tabús.

El muntatge a l'Apolo és espectacular, t'entra per tots els sentits. Em sembla que no havia vist un espectacle teatral tant potent en la il.luminació. I quants actors! A tota aquesta gent qui la paga? Ho vols veure tot però no t'ho atrapes, el moviment a l'amplíssim escenari (i a platea) és aclaparant. Pensant-ho fredament: em va agradar molt. De la mateixa manera, altres segur que s'hi senten incòmodes i/o deixen verd aquest musical multicolor.
I tot sota la batuta musical d'un berguedà. A més del Sergi, també hi ha el Joan i el Gabri posant-hi la banda sonora. Molt divertit el final de l'obra ;)
Algunes de les cançons de Hair han aconseguit la categoria de temassus mundials. És el cas d'Aquarius o Let the sunshine in, a tothom li sonen les melodies tot i que la majoria no sap que pertanyen a aquest musical.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada