L'últim català que faltava per veure El Mètode Grönholm ja l'ha vista. És allò que ho vas deixant a la carpeta de les coses pendents i, en tots aquests anys, encara no entenc perquè no ho havia resolt abans. M'arribo a encantar una mica més i no la veig. Està programada al Poliorama fins el 13 de febrer.L’any 2003 el Teatre Nacional de Catalunya va programar, per primer cop. Des de llavors, els números de l'obra esparveren. Representaca a 35 països, traduïda a 25 idiomes, més de 2 milions d'espectadors...
Amb text de Jordi Galceran i sota la direcció de Sergi Belbel, Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas donen vida a quatre aspirants a cobrir el lloc de director comercial d’una important empresa sueca. Els candidats es veuen sotmesos a un seguit de proves que desembocaran en l’elecció final. De fet, això és el poc que sabia abans de veure l'obra, per tant, no anava gens condicionat.
Dels actors no seré jo qui en descobrirà la seva qualitat i trajectòria. Personalment, tinc el record de la Roser Batalla en el paper de Maria en el primer Mar i cel, cantant allò de Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair? I el Lluís Soler sempre me l'he imaginat en la pell del Satan dels Pastorets de Pitarra. Segur que quan va escriure El Bressol de Jesús, l'autor estava pensant en el Lluís Soler per aquest paper.
La suma d'un text brillant, una direcció excel.lent i una interpretació meravellosa donen, evidentment, un resultat espectacular.
Amb text de Jordi Galceran i sota la direcció de Sergi Belbel, Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas donen vida a quatre aspirants a cobrir el lloc de director comercial d’una important empresa sueca. Els candidats es veuen sotmesos a un seguit de proves que desembocaran en l’elecció final. De fet, això és el poc que sabia abans de veure l'obra, per tant, no anava gens condicionat.
Dels actors no seré jo qui en descobrirà la seva qualitat i trajectòria. Personalment, tinc el record de la Roser Batalla en el paper de Maria en el primer Mar i cel, cantant allò de Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair? I el Lluís Soler sempre me l'he imaginat en la pell del Satan dels Pastorets de Pitarra. Segur que quan va escriure El Bressol de Jesús, l'autor estava pensant en el Lluís Soler per aquest paper.
La suma d'un text brillant, una direcció excel.lent i una interpretació meravellosa donen, evidentment, un resultat espectacular.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada