M'agrada Carnestoltes

La rua de Carnestoltes a Berga ha estat un èxit de participació. Malgrat la crisi, els canvis en l'organització, els entreniments tecnológics dels nous temps, qui critica i no aporta res (aquest no falla mai)... Malgrat tot això i més, la festa està totalment consolidada. Hi hauria d'haver un daltabaix perquè d'aquí 3-5 anys desaparegués, no entra en cap pronòstic. D'acord que sempre hi ha aspectes que es poden millorar (podríem fer llista) però la rua del dissabte a Berga fa uns quants anys que fa patxoca. Al calendari berguedà, hi ha la data marcada.

M'agrada que les colles es reuneixin, es barregin, es relacionin, pensin conjuntament, potencïin la creativitat - que tant manca últimament - , dediquin més o menys hores i esforços a desenvolupar una idea, busquin solucions a problemes i contratemps, aquell que no saps si vindrà, aquell que no col.labora, aquell que no paga. És un magnífic exercici de treball en equip.
Trobo curiosa l'actitud de molts a qui no els agrada la festa. Alguns fins i tot et miren per sobre les espatlles de reüll com dient mira aquest vulgar i ordinari, es disfressa d'allò que hauria volgut ser i no ha estat i no podrà ser i no sé quantes teories filosòfiques més. No és tan complicat: una mica d'alegria, carcamals!
Una altra cosa: a la festa, a Berga sempre n'hi hem dit Carnestoltes. No m'interessa cap debat filològic sobre Carnaval vs Carnestoltes. Que cadascú n'hi digui com vulgui. Visca el rei dels poca-soltes i, fins Dimecres de Cendra, tot s'hi val.