Dagoll Dagom ha tornat al Teatre Victòria amb un musical de
creació pròpia. Cop de Rock recull les cançons més conegudes i repassa la història
del rock català, però també tracta temes com les segones oportunitats o els amors i desamors. Roger Berruezo, Mariona Castillo i Paula Vives,
entre d’altres, donen vida al grup de joves que creen un grup de rock
als anys 90. La música s’interpreta en directe amb una banda amb un
pianista, un bateria, dos guitarristes i un baix.
Joan Lluís Bozzo dirigeix l’obra, de la qual també n'ha elaborat el guió. La coreografia va a càrrec de Cristina Allande i la producció musical, de Toni i Xasqui Ten.
La tria dels temes és discutible. Suposo que cadascú hi posaria les seves. Deu ser impossible ser objectiu. El que més sobta és que no n'hi hagi ni una de Sangtraït. La llista amb totes les cançons.
Confesso que hi anava amb força prejudicis, pensant que veuria una obra carrinclona i xirucaire. I ha superat les expectatives que en tenia. Cop de Rock té un toc còmic marca Dagoll Dagom i les cançons encaixen - generalment - amb encert dins la història que flueix. M'ha convençut especialment Mariona Castillo, amb experiència als musicals Mamma Mía i Què o les sèries Majoria absoluta i Temps de silenci, entre d'altres. Una veu encisadora i una interpretació excel.lent.
Un musical pensat i produït en català. No només per aixó, però es un dels motius perquè el públic s'apropi al Victòria a veure i escoltar una història amb la banda sonora de les nostres vides. Canto en la llengua en què somio. Jo també.
La tria dels temes és discutible. Suposo que cadascú hi posaria les seves. Deu ser impossible ser objectiu. El que més sobta és que no n'hi hagi ni una de Sangtraït. La llista amb totes les cançons.
Confesso que hi anava amb força prejudicis, pensant que veuria una obra carrinclona i xirucaire. I ha superat les expectatives que en tenia. Cop de Rock té un toc còmic marca Dagoll Dagom i les cançons encaixen - generalment - amb encert dins la història que flueix. M'ha convençut especialment Mariona Castillo, amb experiència als musicals Mamma Mía i Què o les sèries Majoria absoluta i Temps de silenci, entre d'altres. Una veu encisadora i una interpretació excel.lent.
Un musical pensat i produït en català. No només per aixó, però es un dels motius perquè el públic s'apropi al Victòria a veure i escoltar una història amb la banda sonora de les nostres vides. Canto en la llengua en què somio. Jo també.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada