Sukkwan Island

Un pare i un fill, per voluntat del pare, se’n van a viure un any en una cabana atrotinada a Sukkwan Island, enmig del no-res i del fred d’Alaska. Des de l'inici, ja s'intueix que allò no seran precisament unes vacances idíl·liques; més aviat al contrari. La tècnica narrativa ens ajuda a penetrar en les relacions pare-fill i també a endinsar-nos en el pensament de l’adolescent i de l’home adult. El paisatge i el clima extrem dibuixen un escenari perfecte per a aquesta tragèdia en tota regla.
David Vann debuta amb aquesta novel.la crua i esfereïdora. Sukkwan Island comença amb un ritme pausat que ajuda a entrar a l’escenari, un indret remot amb l’aclaparadora naturalesa envoltant-ho tot, i amb en Jim i en Roy que de mica en mica s’adonen que estan ben poc preparats per afrontar els reptes que els planteja la vida lluny de la civilització.

Hi ha llibres que els acabes i el record es va desdibuixant fins a gairebé a esborrar-se, al cap d'un temps. Aquest és diferent, colpeja de valent. El recordaré durant força temps. Prohibida la seva lectura durant fredes tardes depriments d'hivern.

Una poderosa novel.la que alimenta com un bistec de carn sense patates, ni amanida, ni cap tipus d'acompanyament. No hi ha ni una mica de compassió perquè el lector pugui relaxar-se i confortar-se.

Els dos dies següents, sota la pluja, van tallar els pals per al sostre i per a un segon sostre més petit. Van serrar els troncs a la mida justa i els van netejar de branques amb una destral. En Roy observava aquell pare de rostre adust i mal afaitat mentre treballava, amb l'aigua freda de la pluja que li regalimava de la punta del nas.