Sessió de Twitter

Què hi ha millor, un dissabte primaveral d'hivern, que fer un taller sobre Twitter? Això és el que hem fet a l'Escola Vedruna de Berga, dins del taller de 20 hores "Internet, xarxes socials i tecnoaddicions"
Hem practicat, hem vist vídeos, mapes, casos d'èxit... i amb hashtag propi (#xarxesberga). No és fàcil explicar el Twitter. Espero haver-ho fet de manera dinàmica i pràctica.
Us deixo la meva presentació i uns quants enllaços interessants.


Truca un inspector

Des del 4 de febrer, Josep Maria Pou ha tornat a la càrrega. Dirigeix i protagonitza An Inspector Calls, de J.B.Priestley, al Teatre Goya de Barcelona. Una obra amb un ús molt hàbil del suspens. John Boynton Priestley (1884-1984) escriptor, dramaturg, locutor i activista polític anglès, la va escriure el 1945 i s'ha representat i es representa a tot el mon amb èxit. Fins i tot se'n va fer una pel.licula el 1954.
Un inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling i interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila. El motiu? Investigar la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia.
El text està molt ben teixit. La trama avança lentament i amb precisió. Sembla tot molt previsible però, de sobte, pren un gir inesperat aconseguint sorprendre. L'última mitja hora és el més interessant. D'entre els actors, em va sorprendre positivament David Marcé. Els altres cinc els havia vist més o menys: el Manel del Bar Manel (Josep M. Pou), el Rafeques (Carles Canut), la Nets del Super3 (Victòria Pagès), el Ramon de les Olives (Ruben Ametllé) i la Guiomar de Porca Misèria (Paula Blanco).
Molt clàssic, tot plegat. Qui esperi trobar-hi un teatre innovador, trencador i espectacular s'equivoca anant al Goya. Truca un inspector és teatre de tota la vida. Molt ben fet i d'un excel.lent nivell però res de nou. Una aposta segura.

Cicle de muntanya 2011

El 8 de març comença la 28a edició del Cicle de muntanya, organitzat conjuntament pel CquiE (Centre Quitxalla Excursionista), CAG (Centre Alpí Gironella), i CEB (Club Esquí Berguedà).
S'organitza cada any al Berguedà i té l'objectiu de divulgar del muntanyisme en totes les seves disciplines (alpinisme, escalada, curses de muntanya, etc). Una setmana amb conferènc
ies de diverses personalitats nacionals i internacionals però també amb persones de la comarca que expliquen les seves experiències. Hi passen més de 1100 persones i l'interès és creixent any a any. Les xerrades es complementen amb concursos de fotografia, exposicions, sortejos de material de muntanya o recol.lectes per a iniciatives en el món del muntanyisme.
Del 8 al 13 de març, els amants de la muntanya tenim una cita a Puig-reig, Gironella i Berga.

Crims.cat

Crims.cat (novembre 2010), de la nova editorial Alrevés, és una antologia a càrrec d’Àlex Martín i Sebastià Benassar. Són disset relats inèdits de gènere negre i escrits en català. Presenta autors de diferents edats i de diversos llocs dels Països Catalans que demostren que la novel·la negra en llengua catalana es troba en un molt bon moment.
Les trames són tan diverses com els diferents autors, però tots els relats presenten temes molt actuals: la bombolla immobiliària, la crisi, maltractaments, les màfies... tot i que no hi falten els temes de sempre: droga, joc i prostitució.
Com en tots els llibres de relats o contes hi ha de tot: uns que t'agraden molt i altres no tant. I alguns gasten molt bon sentit de l'humor. El del segrestador engarjolat, per exemple.

Què dius que els vas fer, als teus pares?
...
Que els vas matar mentre dormien? Va, home, va. Com vols que m'ho empassi, això?
...
Així doncs, és veritat: comparteixo aquesta cel.la amb un assassí. Ets el famós parricida de l'Eixample! El que no m'imaginava és que fossis un marrec.
A mi em fa vergonya dir-te per què sóc aquí, saps? Però com que tu m'ho has explicat, jo també ho faré.

Les Decennals de Valls

Cada deu anys la ciutat de Valls celebra una de les festes amb més tradició i història de Catalunya: les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela. Des de fa més de dos segles, Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de generació en generació les conegudes també com a “Festes de la Llum”.
Un dels actes estrella va ser la trobada de totes les colles castelleres dels Països Catalans, diumenge 30 de gener. 9.000 castellers, 57 colles. Val la pena l'especial Quarts de nou emès el dilluns 31 de gener.
Els dies de festa van començar el divendres 28 de gener i finalitzen el diumenge 6 de febrer. El cap de setmana del 5 i 6 de febrer hi serem. Representació berguedana al bressol dels castells. Hi destaca en concert Els 10 de les Decennals, amb tots els grans grups del país. Només m'hi falten Brams, Manel i Gossos. Si pensàveu anar-hi, o teniu l'entrada o ho teniu fotut: s'han exhaurit.
El seguiment 2.0 de les festes ha estat exemplar. Un web molt digne, una pàgina de Facebook molt activa o un compte Twitter que explica al moment tots els actes. El seguiment per Internet contrasta amb el dels mitjans tradicionals. La jornada castellera del diumenge 30 de gener, per exemple, ha passat força desaparcebuda en diaris i televisions. Mentre el TN Vespre d'aquell dia explicava les grandeses de la selecció espanyola d'handbol no trobava cap forat per dir absolutament res de l'extraordinària jornada castellera. Aquesta és la televisió pública que tenim.
Tanco amb un vídeo descobert fa poc. Per què m'agraden els castells. Els Marrecs de Salt a la Catedral de Girona. Tots Sants 2011. Gallina de piel.