El nom

Sobre l’escenari del Teatre Goya tenim un piset de Ciutat Vella on viuen el matrimoni del Pere i la Isabel. Tenen fills, semblen feliços. En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada. En Claudi és un bon amic de la infantesa. Mentre tots quatre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, aquest és interrogat sobre la seva paternitat. Però, quan sobtadament li pregunten si ja ha escollit un nom pel nen, comença la gresca.
El nom està basat en el text original dels francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière que van escriure per fer la pel·lícula Le prénom que ells mateixos van dirigir. Amb versió de Jordi Galceran i direcció de Joel Joan, l’espectacle és una reflexió plena d’humor sobre el que pensem realment sobre els nostres amics. Molt bon text i bona adaptació. Hora i mitja sense entreacte.
Feia temps que no anava a teatre a Barcelona. Perquè no s'havia escaigut i perquè amb els preus que tenen les obres s'han de buscar descomptes i promocions on sigui. L'IVA a les pistes d'esquí és un 10%. Al teatre, un 21%. Gràcies.
El nom no m'ha tan riure com a la resta de la sala. No m'ha semblat una comèdia lleugera sinó una obra amb molta profunditat. I m'ha agradat especialment la interpretació del trio masculí: Xavi Mira (que em recorda molt a Alberto San Juan), Joel Joan i Lluís Villanueva.