![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibK_TFQdkgK85CwecbtPd2uKt69T4dq28QZEB4xdJlFM_hXhamB_McLDphAmiPdwmY5_xFlJ2NNEbwp0fvAX9GiAN_OjWcDG-Z9lKeLYZMsSlE0fV-aSS2ckAEac3v2QmBXIIlh3epctZK/s320/eduard+m%C3%A1rquez.jpg)
El violinista Andreas Hymer obté un permís especial per entrar a la seva ciutat, ara assetjada per la guerra, on ha estat convidat a fer un concert. La seva carrera de solista primer i la guerra després l’han separat de la pianista Amela Jensen, el gran amor de la seva vida. L'Andreas torna decidit a enfrontar-se amb el seu passat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJJ78l1Lhh7us753veDxiAFBF5FycX9QTTqsc3wtUo7-wq_IBPXL7DSG8Fp6TvRWj37j8jB7TEKDMvRkyMRO17acijeBG__E_DI8HYM_EAR0EXk-byhtc5BF0SCqjt-I70t7dXMqufl9v/s320/silenciarbres000712.jpg)
Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel·les per a nens i adults. Té un estil propi: l'objectiu és narrar amb els mínims elements possibles, assolir una llengua transparent i nítida en què no sobri res, l'austeritat, trobar la paraula justa. M'agrada.
El silenci dels arbres (2003, finalista del Premi Llibreter 2004) és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa. Una història sobre el poder de la música i la força de l'amor. Un llibre molt ben construït. Al principi, despista una mica amb tants salts temporals i tants personatges però, amb poca estona de lectura, hi acabes trobant la coherència. I només 150-200 pàgines amb lletra grossa! No hi ha excusa per no llegir-lo.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada