Maletes perdudes

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Aquest és el punt de partida de Maletes perdudes, el llibre que va triomfar per Sant Jordi i continua al top ten de les llistes dels més venuts.
Jordi Puntí (Manlleu, 1967), llicenciat en Filologia Romànica, ha treballat per a les principals editorials barcelonines (Edicions 62, Quaderns Crema o Columna). Puntí es va estrenar amb el llibre narracions Pell d’armadillo (1998). Quatre anys després va arribar un segon capítol de narrativa breu, Animals tristos, i va ser llavors que Puntí va descobrir l’instint novel·lístic. Puntí no és precisament un escriptor novell, tanmateix Maletes perdudes és la seva primera novel.la.
La història divertida i tendra alhora d'en Bundó, en Petroli i en Gabriel Delacruz m'ha captivat. A mesura que avança la peculiar investigació dels cristòfols anem descobrint les aventures dels transportistes barcelonins que recorren Europa a mitjans dels anys 60. En l'elenc de personatges no hi falta un estudiant de Berga que ha d'anar a viure a Barcelona per cercar oportunitats. Hi ha coses que no canvien amb els anys .

El pare va voler que ens diguéssim Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol -Cristóbal fins que va morir el dictador Franco-. Pronunciats així, d'una tirada, els quatre noms semblen una declinació llatina irregular. Christof, nominatiu germànic, va néixer l'octubre de 1965 i és l'hereu impossible d'una nissaga europea. Christopher, genitiu saxó, va arribar gairebé dos anys més tard i de sobte el seu naixement va ampliar i matisar el sentit d'una vida londinenca. L'acusatiu Christophe va trigar una mica menys -dinou mesos- i el febrer de 1969 va esdevenir el complement directe d'una mare soltera francesa. En Cristòfol va ser l'últim a manifestar-se: un cas circumstancial, complement definit pel lloc, l'espai i el temps, un ablatiu en un idioma que no declina.