Hi eren tots: els més trendy, els més cool, els més vintage, els més gafapastes i els més superfans. I jo enmig de tot aquests bestiari il.lustrat. Més o menys m'agraden els Antònia Font però mai no han estat dins dels meus grups preferits.Dijous 28 d'abril de 2011. El primer dels tres concerts a Barcelona. El lloc escollit per retornar a la capital catalana després de noséquants anys va ser el Casino de l'Aliança del Poblenou, una espècie una mica millorada del Teatre Patronat a Berga o Sala Els Carlins a Manresa. Un miler de butaques antigues o, si hem de ser moderns, diguem vintage. El lloc no complia els mínims per a l'ocasió. A més, des d'algunes localitats l'acústica era lamentable.
Amb 20 minuts de retard va començar el concert de presentació de Lamparetes. Una darrera l'altra van sonar les cançons del nou disc. En general, lletres enginyoses i cançons avorrides. Després van tocar les bones de sempre. La interacció del grup amb el públic va ser insuficient. Amb només un Gracis! de tant en tant no en tinc prou. I el Pau Debon no té l'afinació i el ball com a les seves millors virtuts, que diguem.
Em va agradar i ja està. No entenc aquesta tendència - que darrerament sembla generalitzada - d'enlairar-los als altars de la música. Potser tanta modernitat no ens deixa veure el bosc. O jo ja no entenc res de res.
3 comentari/s:
Xavi,em deixes bocavadat per la teva diplomacia,sicerament el reflexe del teu pensament amb que tenques el comentari es la realitat pura i dura!
@kllnos
no coincido contigo en absolutamente nada. el lugar para mi perfecto, la primera parte con el lamparetes, pues si, todavia no tienen rodadas las canciones, pero se hizo muy ameno la verdad. y el resto de concierto estuvo a un nivel altisimo, incluido una actuacion del pau que para mi lo bordo. en definitiva un conciertazo.
salut.
Anònim. me n'alegro que t'agradés tant. Salut.
Publica un comentari a l'entrada