Entre l'abril i el maig, el dissabte a la nit els 4t 1a eren a La General. Sí, aquells que es dedicaven a tocar als menjadors de les cases. Van oferir un concert íntim i pur per adequar-se a un espai tan gran i una parròquia tan minsa. Butaques a la pista, espelmes i cerveses. I a pèl. Músics i públic com un sol tot.
Recordaré temps aquest concert per insòlit i peculiar i per la seva qualitat musical. I perquè els 4t 1a no es mereixien tenir-hi tan poca gent a escoltar-los. I perquè La General, que aposta decididament per la música en directe, tampoc no s'ho mereixia. Els 4t 1a van fer un concert més que notable, amb cançons ben construïdes, bon humor i una afinació i conjunció dels elements excel.lent.
En fi, gairebé tothom s'ho va perdre. Estem molt maleducats musicalment i preferim deixar-nos portar per les riuades a arriscar-nos una mica a escoltar allò no tan conegut.
No he trobat enlloc la versió que van fer de Radiohead, un No surprises de pell de gallina. Des de llavors, no l'he deixada de cantar per dins.
2 comentari/s:
No hi vaig ser i entono el mea culpa. M'han arribat molt bons informes. Almenys, els que hi éreu veu tenir un regal. No sé com s'ha de fer, però amb el talent musical i les ganes que hi ha a Berga, els caps de setmana no haurien de tenir res d'avorrits. Salut
Estic d'acord amb el Xavi. El que passa és que Berga encara no està preparada per a depèn de què. Anem amb un "delay" d'uns quants anys respecte al que "es porta". Aquí portem els Mishima, que omplen qualsevol recinte de Barcelona, i som quatre. Portes la Xana, La Pegatina o Talco i rebentes La General. Hi ha aquestes dues "opcions". O bé apostar per cavalls guanyadors i que, alhora, tinguin una qualitat musical indiscutida, com ara Nils Lofgren, Elliott Murphy o properament Manel. En això encara som molt provincians. Desconec què es pot fer; suposo que, a efectes pràctics, poca cosa; apostar per coses per les quals val la pena apostar i anar "cultivant" una certa "cultura musical" en la gent...
Publica un comentari a l'entrada